Aquell veí que al principi de trobar-te’l a l’escala i apercebre’t que no et saluda, causa en tu una mena d’instint d’autoculpabilitat: “Dec haver parlat molt baix, i no m’ha sentit”, “Pobre, no s’hi veu; es deu haver oblidat les lentilles”, o inclús et comences a plantejar que has fet quelcom que l’hagi pogut molestar “Hauré posat la música massa alta?”.
Passats uns mesos i quan l’acció o millor dit, la no acció es repeteix una i altra vegada, l’autoculpabilitat sofreix un procés de transformació cap a un estat de “ràbia”. Ràbia traduïda en insults interiors cap a la seva persona “Serà estúpid!”.
I a continuació comença la planificació de tàctiques venjatives “A partit d’ara posaré la assecadora seguida de la rentadora amb programa llarg, a les 11 de la nit com a molt d’hora” o “Em podria posar just davant seu, taponant-li tota sortida de manera que no tingui cap altra escapatòria i m’hagi de saludar per collons”. O bé la que acostuma a ser la definitiva, la fàcil, i que consisteix en imitar el seu comportament patètic, optant pel “No em saludes, doncs jo també t’ignoraré”.
Totes aquestes reflexions basades en fets reals (i de les que no me’n sento orgullosa), m’han fet arribar a la següent conclusió:
L’ésser humà és egoista per naturalesa. Egoista en tant que el simple acte de fer una salutació i que a priori hauria de ser un acte altruista, es converteix en un acte parcial o totalment egoista en quan que esperem una resposta per a la nostra pròpia gratificació, com a únic objectiu.
Això fa al veí mal educat un ésser altruista? No! L´únic que fa es dividir la societat en dos grups:
A)Humans egoistes.
B)Humans egoistes mal educats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada