Seguim la jornada pensant en tot el que no podem deixar de pensar, per tractar-se de qüestions que pensem que són importants.
Les estones d’esbarjo les passem pensant en el que poc que perduraran; i sentint-nos culpables per no pensar en allò que pensem que ens preocupa, o que pensem que ens hauria de preocupar.
Pensem en allò, en aquell o aquella, en el que va ser i que no tornarà a ser, en el que voldríem que fos però que sabem que no serà, en el que no sabem perquè no som coneixedors el futur... Pensem, pensem i pensem...
I acabem el dia tal i com el vam començar. En el llit ens posem a pensar en quina deu ser la manera de no pensar, per a poder dormir sense pensaments.
I dic jo, que Descartes potser sí que tenia raó dient allò de “Penso, llavors existeixo”, però que si no existíssim tant, també estaria bé, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada