Primer va ser amb l'explicació del per què de les papallones a l'estómac. Resulta que no són més que reaccions gàstriques que genera el cos, respostes viscerals de quan estem enamorats.
Doncs per si això ens semblava poc, ja podem començar a esvair de la nostra imaginació els bonics contes de fades amb prínceps blaus, bla bla bla...
Es veu que l'amor no és més que una segregació d’oxitocina que succeeix a una part del cervell en la que sentim el plaer emocional. La coneguda molècula de l’amor, fa que la parella se senti més vinculada i propera emocionalment. Resulta que l’organisme segrega oxitocina després de l’orgasme i també durant el part, bloquejant l’estrès i creant una poderosa relació d’entrega. Afirmen que quanta més oxitocina tingui el nostre cos, serem més propensos a estimar i a confiar en els altres.
Diuen que ara ja no es pregunta allò de si estudies o treballes. El que es porta és preguntar pels nivell d’oxitocina que segregues. Clar que... dir que segregues alts nivells d’aquesta molècula també pot ser que espanti a més d’un... El millor és no “fardar” massa. Amb uns nivells mitjanets, sempre quedes la mar de bé.
No m'estranyaria que acabessin comercialitzant una pastilla d'oxitocina...
ResponEliminaB7s