Quan les fantasies adopten forma material, s’esvaeix la màgia que aquestes comporten?
Permetent que la fantasia continuï sent imaginària, no es corre el risc de perdre l’entusiasme, ni de que s’esfumin els apassionants paratges que recorren les nostres emocions.
Però mentre es manté en aquesta condició, no es pot resoldre la incògnita de saber: què passaria si allò es fes realitat?
Tanmateix, si adoptés forma tangible:
No podria succeir que aquella brisa captivadora que ens recorre el clatell, en estat d’il-lusió, desaparegués per sempre??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada