Diàleg de l’Amor i l’Oblit

-Per què sempre m’acompanyes? va preguntar l’Amor a l’Oblit.
-No te n’has adonat Amor, que sóc el teu amic fidel?
-Com pot ser això? Va contestar l’Amor. Si sempre s’estima el record, quan jo existeixo.
-Deixa que t’expliqui estimat Amor: De les coses boniques, dels moments de passió del foc que incendia, quan s’estimen dos. Aquests moments no els esborro, els atresora el cor. M’encarrego que no recordin que també fas mal, Amor. Quan no ets correspost, quan fa falta el teu caliu, quan brollen dels ulls rius quan un dels dos va fallar. Faig oblidar les distàncies, i el temps que els hi va faltar.
-Ara comprenc dolç Oblit, en el meu caminar la teva funció; fas més suportable el meu pas per les seves vides.
-Això intento estimat Amor.

Veyra C. Jackman Ojeda