El diplomàtic afronta situacions delicades actuant de manera prudent.
Es tracta d’una persona cauta i previnguda a la que la seva actitud li evita molts problemes al llarg de la seva vida. Però també li comporta una gran tasca mental de preparació, i disposició de recursos, avançant-se a les situacions incòmodes.
Contràriament, els que no són coneixedors d’aquest art, el defineix erròniament com a fals i hipòcrita.
Quan el diplomàtic es topa davant la pregunta d’una persona (sempre que no formi part del seu nucli de confiança), en la que la resposta sincera clarament no agradarà al sol.licitant; el prudent sortirà del pas utilitzant una de les seves tècniques com podria ser: canviar hàbilment de conversa.
També cal saber que moltes persones esperen sempre una resposta diplomàtica, i el subjecte del que estem parlant les capta a hores lluny.
No estem parlant d’una persona freda. Ans al contrari, una de les finalitats d’aquest art és no ferir als altres. I totes les habilitats diplomàtiques són poques per arribar a assolir aquest objectiu.
No cal patir ja que el diplomàtic sap quan i amb qui ha d’utilitzar aquests recursos.
De la mateix manera sap del cert, i sense cap mena de dubte, que hi ha algunes ocasions en les que és absolutament necessari ser clar. En aquests casos, el diplomàtic deixarà de banda aquest do, i serà sincer. Parlem sobretot pel que fa a sentiments. Com ja hem vist abans, aquest individu que no vol ferir mai a l’altre, és altament sensible i sap que en aquestes ocasions no ha de donar pas a les ambigüetats.
Concloc doncs, dient que el diplomàtic no és un artista; però les circumstàncies i la seva personalitat l’han fet coneixedor d’aquest art, el qual domina a la perfecció, i és molt lícit que utilitzi. Molts seran els retractors d’aquesta manera d’actuar però el diplomàtic no els rebatrà mai, doncs sinó, ja no seria diplomàtic...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada