La pau perfecte

Ningú ha dit que sigui tasca fàcil. Però només quan en situacions extremes siguem capaços de romandre assossegats, i en estat plàcid i tranquil, aleshores obtindrem la anhelada pau interior i el corresponent equilibri de la nostra vida.

La pau perfecte

Hi havia una vegada un rei que oferia un gran premi a aquell artista que pogués captar en una pintura la pau perfecte.
Molts artistes ho van intentar…
El rei va observar i admirar totes les pintures, però només en va haver dues que realment li van agradar i va haver d’escollir entre aquestes.
La primera era un llac tranquil. Aquest llac era un mirall on s’hi reflectien unes plàcides muntanyes que el rodejaven. Sobre aquestes hi havia un cel molt blau amb tènues núvols blancs. Tots els qui van mirar aquesta pintura van pensar que plasmava la pau perfecte.
La segona pintura també tenia muntanyes. Però aquestes eren abruptes i descobertes. Sobre elles hi havia un cel furiós del qual quèia un impetuós xàfec amb raigs i trons. Muntanyes avall semblava ressonar un espumós torrent d’aigua. Tot això no es revelava en absolut pacífic. Però quan el rei va observar cuidadosament, va veure darrere la cascada un delicat arbust que creixia en una esquerda de la roca. En aquest arbust s’hi trobava un niu. Allà, enmig del bramar de la violenta caiguda d’aigua, estava posat plàcidament un ocellet enmig del seu niu.
Quina deuria ser la pintura guanyadora?
El rei va escollir la segona. Per què?
“Perquè” explicava el rei, “pau no significa estar en un lloc sense sorolls, sense problemes,  esforç o dolor. Pau significa que malgrat estar enmig de totes aquestes coses romandrem calmats dins del nostre cor. Aquest és el veritable significat de la pau”.

(conte d’origen anònim)