Un creuer per la incertesa

Navegant per aigües indecises... No sabria dir si eren dolces o salades. Algú li va suggerir que agafés el timó. El cor li va fer un sotrac. Quina responsabilitat tan gran i quin dilema. Per uns moments es va imaginar agafant el timó i li van sorgir els indubtables dubtes. Sabria conduir-lo? Cap a on es dirigiria?

Aquella illa que es divisava al fons, que tocava subtilment l'horitzó, semblava tranquil.la, quasi paradisíaca. Si allargava la mà fins i tot diria que la podia tocar. Al respirar fons, tot just percebia l'aroma de la pinya i de la sorra verge. I aquell déjà vu... Tot tancant els ulls i concentrant-se en l'illa diria que li resultava familiar. Inclús gosaria dir que ja va ser-hi; potser en una altra vida.
Per uns instants va pensar en deixar-ho a mans de la deriva. Però l'instint mai va ser el seu aliat. De fet, no coneixia el significat d'impuls.
I és que no sabia si el vent que bufava era de l'est o de l'oest. Si els sentits l'enganyaven podria estar més lluny del que semblava i no tindria suficient combustible. Potser, però, és que, no sé... Excuses covardes.

Tans dubtes, tantes incerteses... Crec que tornaré a port. El port és segur. Allà no em passarà res. Deixaré anar l'ancla i, no crec que surti a navegar més. Diria que s'aproxima tempesta. Clar que... tampoc ho puc assegurar.