Llunàtics

Les persones llunàtiques són una espècie que viu entre nosaltres, es reprodueix de manera prolífica i el seu únic objectiu vital és el d’amargar la seva pròpia existència.
Fins aquí no seria problemàtic si no fos perquè també amarguen la vida dels altres.
El  llunàtic ve a ser aquell que pateix canvis bruscs d’humor, de manera freqüent i inesperada.
Val a dir que tots en som una mica de llunàtics. No conec a ningú que no s’hagi llevat mai amb el peu esquerre. Però hi ha certes persones que tenen “mala lluna” constantment.
Un dia es mostren efusius i a l’altre no et dirigeixen la paraula, o qualsevol cosa els irrita.
N’hi ha que diuen que té a veure amb la lluna. Però jo crec que són excuses de mal pagador. Que tant se val si la lluna és menguant, creixent o nova, ja que els hi pot passar en qualsevol moment. Així doncs, descartem la possibilitat de que siguin del tipus Mr Hyde o homes llop.
Aleshores, arribem a la conclusió de que, sense que arribin a tenir una patologia mental, darrere d’aquesta mala llet, amaguen certa inestabilitat emocional. Segurament deuen ser persones infelices. Però que tampoc volen ser ajudades.
No se’ls hauria de tolerar el que crec que és un comportament egocèntric i insuportable. Tots en tenim de problemes. I en la mesura que un pot, ha d’optar pel lema: “Al mal temps, bona cara”, o bé quedar-se al llit fins que se li passi aquesta mala hòstia.
Avís per als que us trobeu un llunàtic a prop: Ignorar-lo en la mida que us sigui possible, i intentar mantenir-se’n ben allunyat. No està demostrat però, hi ha signes evidents de que pot arribar a ser contagiós.