Però i què n’esperem de la vida? A grans trets la lògica ens portaria a pensar en la felicitat i en realitzar els nostres propis somnis.
Partint d’aquest punt reflexiono i em plantejo:
I sabem realment quins són els nostres somnis?
Si ja som prou feliços; consistiria en arribar a ser-ho més, potser?
Posem que ja hem aconseguit el nostre objectiu. Llavors, ara què? Això era tot?
O si, arribat aquest punt, ens sorgeixen tots aquests dilemes, potser anàvem errats en la recerca de la felicitat? O és que idolatrem aquest concepte i realment és molt més insignificant del que pensàvem?
En algun lloc vaig llegir: Todo paraíso adquirido es paraíso perdido.
ResponEliminaPer a mi la felicitat són petits moments singulars. Després els puc recordar...La resta del temps és un viure per anar recollint aquests instants de felicitat.
B7s
PS: Arribo al teu blog a mans de la Sílvia Teulats :o)
La felicitat és un concepte tan relatiu i amb tants matisos...
ResponEliminaGràcies pel comentari fra miquel, i gràcies també a la Sílvia!