Si sents gelosia, inseguretat i fas qualsevol cosa per mantenir a algú al teu costat, tot i sabent que no ets estimat... això no és amor. És FALTA D’AMOR PROPI.
Si creus que la teva vida resta buida sense aquella persona... no pots imaginar-te sol... i mantens una relació que ja es va acabar... això no és amor. És DEPENDÈNCIA.
Si penses que l’ésser estimat et pertany, et sents amo i senyor de la seva vida i del seu cos... això no és amor. És EGOÏSME.
Si no el desitges... no et realitzes com a home o dona amb aquesta persona, prefereixes no tenir relacions íntimes amb ella, però malgrat això t’agrada estar al seu costat... això no és amor. És AMISTAT.
Si discutiu per qualsevol motiu, no arribeu a cap acord en diverses situacions, no us agrada fer les mateixes coses... però hi ha un desig d’estar íntimament junts... això no és amor. És DESIG.
Si el teu cor batega més fort, la suor s’intensifica, la teva temperatura puja i baixa, només en pensar en l’altra persona... això no és amor. És PASSIÓ.
-Autor desconegut- (text trobat a la xarxa)
Ves que l’amor no sigui una barreja d’aquests conceptes (no tots). Vull dir que no concebo l’amor sense certa dependència, un xic de gelosia, vincles d’amistat, i dosis de desig i passió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada