Desitjos de turment delectable, prenen forma. Arriba l’hora esperada, el moment de travessar el llindar de les percepcions reals.
Com en un encanteri, s’endinsa en subterranis abominables. Davalla a paranys tenebrosos, amb dubtosa sortida.
Tot d’entramats de teranyines vesteixen el seu cos nu, tremolós. Marejada encara per cert efluvi a encens i sofre; camina, levita, flueix. Es fon amb l’abisme fosc, laberíntic i salvatge.
L’aspecte fúnebre del paratge l'aterra, alhora que l’excita. La sang li bull.
Ombres dansaires la freguen; refreguen cos i ànima. Un calvari extasiant, que l’atrapa.
Apercep les convulsions dels condemnats. Com un voyager exhala els gemecs que li penetren la carn. Saliva. Es desorienta.
Ara esquiva sepultures, perseguida de sobte per éssers fantasmagòrics que la travessen. Martiri plaent.
Serps satàniques se li cargolen per les cames, seductores. Llisquen amunt. La calor es fa foc. Es perd. La pell n’hi implora més i més... Dolça tortura.
Premonicions del final redemptor que arriba. Esquitxos d’aigua de la barca de Corint, li mullen la cara. Es desperta, commocionada encara. Fóra un somni.
S’ajeu, exhausta, mentre s’esvaeix l’olor a sofre...
quins somnis (!) de relats
ResponElimina