Un trosset de pell

És aquella parcel•la de pell que tens entre taló i turmell
trosset de dermis suau com pell de préssec;
una part del teu cos que de tan oculta em fascina,
que a base de mims i carícies l’hem fet plat suculent.
És quan a les nits, al llit, et sento a prop
que apropo sigil•losa el meu peu trapella,
sabent que l’esperes tant, com jo el teu ésser.
Acosto l’ungla del dit gros del peu
i acaricio amb cura tan subtil fragment, ara meu.
No et mous ni rius, no et faig pessigolles
però em mulles el coll amb alès alats.
M’estremeix de gust endevinar-te satisfet
posseïdora com sóc d’aquest secret tant teu
del teu bocí de pell, bell, de cutis de cel.