Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

divendres, 24 de gener de 2014

Mascar el aire


Dibuix: Albert Guillaume

Mascar el aire
comer nubes
besar el cielo,
te quiero.

Hacer pompas de jabón,
alzarlas hasta tocarlas con los dedos.
Explosión de hervor, dolor, rubor, horror, sinsabor…
¿Acaso no es todo eso amor?

Yo tan sólo quiero
mascar el aire
comer nubes
besar el cielo,
te quiero.

12 comentaris:

  1. són els termes que dictes d'una complaença encisadora quan són assolits

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament sigui així com dius...
      Sempre és un plaer la teva visita, Antoni!

      Elimina
  2. Carai quin canvi , d'estil i de llengua (tge )
    M'agrada !
    MaH

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un/a ha d'anar explorant nous camins per no estancar-se, Arnau.
      M'agrada que t'agradi!

      Elimina
    2. Aquesta és la qüestió , i la màgia de escriur i llegir(te)
      Una abraçada exploradora

      Elimina
    3. Una abraçada, mariner d'asfalt! :-)

      Elimina
  3. ¿Acaso?

    Si antes lo dudaba , ahora no; no despúes de leerte.

    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra haberte aclarado dudas si en algun momento las tuviste, Jaime.

      He entrado en tu blog pero no he podido verlo bien; creo que tendrías que revisar la configuración. Me gustaría leerte...

      ¡Gracias!

      Elimina
  4. M'encanta el canvi d'estil! Jo també vull mossegar eixe cel, ha de tindre unes vistes increïbles. ;)

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que t'agradi aquest "nou experiment", Ari.

      I no m'estranya que vulguis mossegar aquest cel; té un gust ben dolç... :-)

      Abraçada!

      Elimina
  5. Alimentar-se d'aire i de núvols? Fer petons al cel i bombolles de sabó?
    Quina sort gaudir d'un amor tan lleuger. Si mai es torna feixuc, esbaldeix-lo amb aigua de pluja.
    Fita

    ResponElimina