Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Hiverns sense memòria


És cru l'oblit,
com el gebre dels hiverns,
com els hiverns sense memòria.
Més, si cal,
caure en aquesta deixadesa;
ser conte sense paginar
a tinta efímera.
Voldria ser gota,
no volva de pols
ni bóta esparracada
on els ocells nien.
Vull ser gota
d’essència que perdura
desadeta en un flascó
per quan l’enyor
em vinguin a buscar.
És cru l’oblit,
com l’esgarrifança del glaç d’una mirada,
com el gebre dels hiverns,
els hiverns sense memòria.

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Mi mandamiento, el miedo

No me importaría cruzar el charco
si supiera, que al otro lado,
existe un qué y un por qué de algo
(el cómo no me incumbe).
No me importaría desatarme los zapatos
si supiera, con certeza,
que el suelo permanece templado.
Dejaría de ir de cuclillas por la vida
si alguien me dijera:
¡Pisa fuerte! (no hay peligros)
Puedes saltar las piedras,
puedes ser salamandra
y acurrucarte en los agujeros.
Pero mi piel no es dura
y el frío me congela las venas.
Cómo voy yo a correr descalza
si me pincho con la caricia de un ángel,
si me da miedo volar y hasta reírme.
No me importaría ser gorrión
si me cortaran las alas.
No me importaría ser libre
si me aseguraran que estaré a salvo,
como el niño al que mece la madre.
Pero me conozco todas las mentiras piadosas,
las habidas y por haber,
y ya no creo más que en el miedo
que es mi mandamiento
al que en un altar,
rezo cada maldita noche,
cada
maldita
noche.

Imatge: Seamless on Society6


dimecres, 7 d’octubre del 2015

Un món amagat en els dits dels peus

Hi ha dies per tot, això és ben veritat.
Hi ha dies que un/a no té temps ni de tallar-se les ungles dels peus. D'altres, que estàs tan cansat/ada que et fan mal fins i tot les ungles dels dits dels peus, que prèviament no has tingut temps a tallar.
Hi ha uns altres dies, en canvi, que disposes de tant de temps, que el malgastes fent la feina inútil de pintar-te les ungles dels peus que et fan mal quan estàs exhaust i que en un dia atrafegat no vas tenir temps de tallar-te.
També hi ha dies que per no pensar en els temes verdaderament importants que esperen decisions, optes per bescanviar aquest temps, en preguntar-te per a què deuen servir les ungles dels peus, inclús els dits on dus les ungles que quan et sobra temps dediques a pintar-te, que a l'estar fatigat et fan mal, i que quan vas just de temps no pots dedicar-te a retallar.
Tot un món el de les ungles dels peus i dels dits i de... i això a què venia? Ah, avui deu ser un dels dies en que evito prendre decisions importants.

Fotografia pròpia

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Los silencios prestados

—Déjame, anda.
¿Y ahora por qué te vas?
—¿No me acabas de decir que te deje?
—Me refería a que me dejaras con mis pensamientos. Y te pedía, que para ello, me regalaras un silencio. Porque mis pensamientos, contigo y tu silencio prestado, se hacen buena compañía.
—¿Entonces me pides que me quede callado a tu lado?
—Para qué llenar este pequeño espacio con preguntas y palabras. ¿No ves que no nos hace falta rellenar vacíos? Todo en ti conmigo, y en mí contigo, ya rebosa; no cabe nada más.
Y ahora anda, déjame...

Se sentó a su lado en una mullida butaca y abrió el periódico, resoplando. Al cabo de un minuto bajó sus gafas de pasta y la miró atentamente: estaba preciosa cuando se ponía en plan pensativo. ¿Pensará en mí, mi princesa loca?


Fotografia: Hanna Seweryn

diumenge, 4 d’octubre del 2015

No tengo prisa para el amor

—Te odio.
¿Por qué sonríes? ¿Te burlas de mí? Te he dicho que te odio.
—Ayer me ignorabas. Hoy me odias. Y mañana o quizás pasado, a más tardar, dirás que me quieres.
—¿Cómo puedes afirmar eso con tanta seguridad? ¡Es absurdo!
—Absurdo sería que me quisieras des del primer día hasta el último de igual forma y con la misma intensidad. Es este boomerang de emociones el que hace sentirnos vivos y el que da vida al amor. Así que hoy ódiame, con todas tus fuerzas si quieres, porque mañana o quizás pasado, me amarás más que a nadie y que a nada. No tengo prisa para el amor…