Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Hiverns sense memòria


És cru l'oblit,
com el gebre dels hiverns,
com els hiverns sense memòria.
Més, si cal,
caure en aquesta deixadesa;
ser conte sense paginar
a tinta efímera.
Voldria ser gota,
no volva de pols
ni bóta esparracada
on els ocells nien.
Vull ser gota
d’essència que perdura
desadeta en un flascó
per quan l’enyor
em vinguin a buscar.
És cru l’oblit,
com l’esgarrifança del glaç d’una mirada,
com el gebre dels hiverns,
els hiverns sense memòria.

10 comentaris:

  1. Ni l'hivern, ni la neu, ni el fred, potser ni la mort; no hi ha res tan cruel com l'oblit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per ser honestos, t'he de dir que aquest poema ha sorgit innesperadament arran del teu "Oblit".
      I sí, tens raó, no hi ha res tan cruel.

      Gràcies, Jaume.

      Elimina
    2. Per alguna raó una les pitjors malalties que hi ha és l'alzheimer. Ovlidar-se de ser

      a part que aquesta òliba m'està fent molta llàstima. A veure si troba un cuc o un ratolí per omplir-se la panxa aaaix

      Elimina
    3. Cert, una malaltia dura...

      A mi també em fa molta peneta aquesta òliba, però tranquil·la, que només s'hi ha posat per a la foto. L'espera el seu niu calentó...

      Gràcies Gata Sueca! :)

      Elimina
  2. Encara que no recordem tenim el subconscient que no oblida, en ple hivern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El perill del subconscient és que de vegades deforma el record, de manera que mai torna a ser com en origen.

      Gràcies, Helena.

      Elimina
  3. L'oblit, com un mai més.
    Com no haver existit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit: com no haver existit...

      Gràcies Xavier!

      Elimina
  4. L'oblit, un carrer (o una plaça). a les cases dels quals hi entren els records que hi van a dormir un son profund. Només alguns, molt pocs, se'n desperten.
    Cert, l'oblit és terrible!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Records que dormen i que no desperten mai més. La bella dorment de l'oblit...

      Gràcies per la visita, Toni!

      Elimina