Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dissabte, 19 de juny de 2021

Miss Simpatia

Segur que tu, lector/a, coneixes alguna Miss Simpatia, que ara intentaré definir. I si resulta que n’ets una, a més de compadir-me de tu, t’aviso que aquest escrit pot ferir la teva sensibilitat.

La que jo anomeno Miss Simpatia, podria lluïr perfectament una banda tot el sant dia, però no és necessarri aquest detall per identificar-la. Acostuma a creure’s la reina de les festes, reunions, petits comitès i converses íntimes. Fa acudits fàcils i sovint grollers, i té un riure estrèpit que pot causar sordera irreversible als pobres oients.

Si amb això no en tingués prou, gosa adreçar-se a dos o més callats dient-los: “Ui, quin avorriment entre vosaltres, no? Ha ha ha!” Els reservats, que acostumen a ser més educats que les Miss S., i davant tal pregunta/afirmació, acostumen a fer servir un discret somriure com a resposta. Però a no ser de la seva elegant diplomàcia, estic segura que li fotrien una bona cleca.

I és que és ben sabut, que parlar pels cozes no és sinònim de cordialitat ni simpatia. Que n’hi ha que parlen i parlen... i no diuen res en absolut.

En defensa dels que no destaquen per la seva vèrbola, val a dir que tenen un subtil però gran sentit de l’humor, possiblement perquè han tingut temps previ a observar i pensar. Perquè l’espontaneitat no sempre és una virtut, ni dir tot el que un/a pensa és adequat.

De totes maneres, si hipotèticament, i en l’anècdota d’exemple anterior, algun dels discrets hagués gosat explicar-se, dient per exemple que "no sempre la que més parla és la més simpàtica" (així, de manera clara i directa perquè ho entengués); després del "no..." hagués deixat d’escoltar-los. Perquè això també ho tenen les Miss S: parlen molt i escolten poc. I si la curta dialèctica no es refereix a elles, ni al el seu melic, deixen d’interessar-se per la conversa.

Tanmateix i tornant a l’exemple, conclouré amb el detall que la Miss no hagués captat la indirecta, de que anava per ella...

En conclusió, i a partir d’ara, definirem a Miss Simpatia en el (meu) nou diccionari com a: “Persona que domina l’art de no dir res amb moltes paraules”  i en el de sinònims: “avorrida”, “egocèntrica”, “cruel” i afegirem, si se’m permet: “força curteta”.


Signa: ANÒNIM/A, amb un discret somriure :)

dijous, 5 de novembre de 2020

Del res que et queda

Si ja no et queda res, com dius, res de res; per què vesteixes de poesia el que fou o fóra, com verses ara, un ‘res de res’.
Perquè si del no res et resulten tants bells poemes, tant se val la rima però que la fonètica és un càntic d’àngels...
Deia, que si del res o del buit treus tanta vida a cada estrofa, que perdura en la pell com perfum de roses silvestres collides després de la primera rosada del mes de maig...
Disculpa, em poso a volar entre els teus versos i, reprenc: com pot ser que de tot això que tu en dius res -permet-me posar-ho en dubte- et dolgui així.
Perquè jo, si fóra tu, i tingués la teva mestria en l’art de la ploma, no vessaria cap llàgrima sobre les “is” i les convertiria en “eles” altives que s’alcen fins a l’infinit.
I és que del doler del res, del no res que en dius tu, en fas un tot que esgarrifa, i l’esgarrifança al llegir-te, amic meu, creu-me: és la teva millor aliada en aquesta llongeva vida.

dimarts, 2 de juny de 2020

Anoche tuve un guiño de nostalgia

Anoche tuve un guiño de nostalgia. Lo sé porque esta mañana encontré la palabra nostalgia escrita en el bloc de notas que dejo encima la mesilla de noche, por si la inspiración me acecha en sueños.
Pero no consigo recordar qué nostalgia fue la que me hizo buscar mi pluma a tientas y escribir nueve letras garabateadas a tinta.
Y ahora me empaña la tristeza. ¿Se puede sentir nostalgia de nostalgias olvidadas? ¿Puede la nostalgia ser sonámbula en medio de la noche? ¿O quizás pícara y en cierto modo malvada? Tantas dudas y tantos recuerdos que me empeño en visionar a cada minuto y mi nostalgia no aparece.
Pero esta noche tengo una cita. Te espero a ti, querida nostalgia. Y deseo con todas mis fuerzas que me expliques una bonita historia, y con suerte, mañana la encuentre escrita en mi bloc de notas.
P.D. No me falles N.