Un poema a mitges,
un llençol aspre,una ungla escapçada.
Incomoditats que són arestes a l’ànima.
Pausa
A fora les fulles tremolen.
Preludi de tardor anhelada.
Engeloseixo!
Es pot sentir fins a desprendre’s?
L’alè ha impregnat la finestra.
Esperança i reprendre
El cursor pampallugueja.
Teclats muts.
Blancs que amaguen rimes.
Rimes que oculten carències.
Una nafra sagna als budells.
Rendició final
Un poema a mitges,
un llençol aspre,
una ungla escapçada.
Mort a la vanitat
El cursor pampallugueja com si fos un cor que batega, devant l'ansiada arribada de la tardor i els seus records... guarirà la ferida?.
ResponEliminaSalut i bona tardor ;)
Bona primavera, artur! :)
Elimina(No sé què passa, que no puc comentar amb el meu perfil...)
Com es pot anhelar la tardor?
ResponEliminaBen tornada, Martina!
Gràcies, Helena!
Elimina(Per més que ho provo, no puc comentar amb el meu perfil...)
Thanks for contributing such a well-articulated and informative piece!
ResponEliminaThanks!
EliminaYour post was a great read! Your insights are valuable. Keep writing and sharing your thoughts!
ResponElimina