tag:blogger.com,1999:blog-50338520478262251592024-02-19T04:14:05.224-08:00 MartinaHMartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.comBlogger342125tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-29848978570507363982023-10-03T05:38:00.000-07:002023-10-03T05:38:23.259-07:00Un poema a mitges<div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">Un poema a mitges,</span></div><span style="font-family: georgia;">un llençol aspre,<br />una ungla escapçada.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><br />Incomoditats que són arestes a l’ànima.<br /><br /></span></div><div style="text-align: left;"><i><span style="color: #666666; font-family: georgia;">Pausa</span></i></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><br />A fora les fulles tremolen.<br />Preludi de tardor anhelada.<br />Engeloseixo!<br />Es pot sentir fins a desprendre’s?</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><br />L’alè ha impregnat la finestra.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><br /><i><span style="color: #666666;">Esperança i reprendre</span></i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><br /></i>El cursor pampallugueja.<br />Teclats muts.<br />Blancs que amaguen rimes.<br />Rimes que oculten carències.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">Una nafra sagna als budells.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><br /><i><span style="color: #666666;">Rendició final</span></i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i><br /></i>Un poema a mitges,<br />un llençol aspre,<br />una ungla escapçada.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #666666; font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><i><span style="color: #666666; font-family: georgia;">Mort a la vanitat</span></i></div><div style="text-align: left;"><i><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6eiEYJ11PJQroUa6S9sT0u_vrrhQPx6Pp9wZbnTk7sCykKG5C-xzIZJJNWyLK3OX6vvbIXWaD8HNhryBf_Yld3v55jDaZev-MxxAAXzahnQQvWJe_x7DRWhcySTSS1TKSODAVbOVWg1luEOqPd2cHFOzPShJgA4IM0zL5wLKZer4p6peeJE8zhvq980E/s480/IMG_7364.GIF" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="351" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6eiEYJ11PJQroUa6S9sT0u_vrrhQPx6Pp9wZbnTk7sCykKG5C-xzIZJJNWyLK3OX6vvbIXWaD8HNhryBf_Yld3v55jDaZev-MxxAAXzahnQQvWJe_x7DRWhcySTSS1TKSODAVbOVWg1luEOqPd2cHFOzPShJgA4IM0zL5wLKZer4p6peeJE8zhvq980E/w293-h400/IMG_7364.GIF" width="293" /></a></div><br /><span style="font-family: georgia;"><br /></span></i></div>MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-52560540177055744392022-03-03T13:28:00.000-08:002022-03-03T13:28:22.712-08:00El creador de recuerdos<p>“Bla, bla, bla...” hablabas, parloteabas, me contabas algo irrelevante que ahora mismo carece de importancia. Pero de golpe y porrazo, ¡pam! tu monólogo culminó con tres únicas palabras, 17 letras, para ser exactos; que retumbaron en mi cabeza por siempre jamás: “Y CREARÁS RECUERDOS”.</p><p>Y es que aunque simple, resultó ser algo tan elocuente, ahora ya imprescindible para mi sino, que pensé: Maldita sea ¿por qué no se me habrá ocurrido a mí? </p><p>A continuación, se apoderó de mí una rabia irracional: ¿Quién te ha dado permiso para formar parte de mis recuerdos, ahora ya siempre que piense en crearlos? Yo, que te quería fuera de mi memoria, que fueras pasajero, y de repente perduraste sin yo quererlo. Quedaste protagonista en MI recuerdo, tal si fuera una película con el título “El creador de recuerdos” con luces de neón intermitentes y rojas.</p><p>Y ya estoy pensando en la segunda parte, a la que quisiera titular “¿Cómo se eliminan los recuerdos?” pero ya se sabe, las segundas partes nunca fueron buenas.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwW56yXLFGdDjJt2319BVYa0m8XIYQYM7mAKf4rAj9GdjjgJcl9wC7jQKpp_rhCgUB4CyU0hxuat9bB05x8lQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><br /><p><br /></p>MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-34167793706846160732021-08-25T09:30:00.000-07:002021-08-25T09:30:03.688-07:00Subjecta't<p></p><div style="text-align: left;"> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC9H4OPglNsaOqCTK_c4P9cPtT-xvtfBm7nxqUjv9POaGN3TGcN-hgfxPTr2oatEnCqHkGNRWipE7K4LQ1jvEFs1XxQ-rWMrhPMthcxI3O1h1DyZ55d8ZxsiayZ3E-K_57RyjwxWOWa2M/s1024/Subjecta.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC9H4OPglNsaOqCTK_c4P9cPtT-xvtfBm7nxqUjv9POaGN3TGcN-hgfxPTr2oatEnCqHkGNRWipE7K4LQ1jvEFs1XxQ-rWMrhPMthcxI3O1h1DyZ55d8ZxsiayZ3E-K_57RyjwxWOWa2M/w300-h400/Subjecta.JPG" width="300" /></a></div><p></p>MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-56360873832164063352021-06-19T09:07:00.000-07:002021-06-19T09:07:01.331-07:00Miss Simpatia<p>Segur que tu, lector/a, coneixes alguna Miss Simpatia, que ara intentaré definir. I si resulta que n’ets una, a més de compadir-me de tu, t’aviso que aquest escrit pot ferir la teva sensibilitat.</p><p>La que jo anomeno Miss Simpatia, podria lluïr perfectament una banda tot el sant dia, però no és necessarri aquest detall per identificar-la. Acostuma a creure’s la reina de les festes, reunions, petits comitès i converses íntimes. Fa acudits fàcils i sovint grollers, i té un riure estrèpit que pot causar sordera irreversible als pobres oients.</p><p>Si amb això no en tingués prou, gosa adreçar-se a dos o més callats dient-los: <i>“Ui, quin avorriment entre vosaltres, no? Ha ha ha!”</i> Els reservats, que acostumen a ser més educats que les Miss S., i davant tal pregunta/afirmació, acostumen a fer servir un discret somriure com a resposta. Però a no ser de la seva elegant diplomàcia, estic segura que li fotrien una bona cleca.</p><p>I és que és ben sabut, que parlar pels cozes no és sinònim de cordialitat ni simpatia. Que n’hi ha que parlen i parlen... i no diuen res en absolut.</p><p>En defensa dels que no destaquen per la seva vèrbola, val a dir que tenen un subtil però gran sentit de l’humor, possiblement perquè han tingut temps previ a observar i pensar. Perquè l’espontaneitat no sempre és una virtut, ni dir tot el que un/a pensa és adequat.</p><p>De totes maneres, si hipotèticament, i en l’anècdota d’exemple anterior, algun dels discrets hagués gosat explicar-se, dient per exemple que "<b>no sempre la que més parla és la més simpàtica</b>" (així, de manera clara i directa perquè ho entengués); després del "<b>no</b>..." hagués deixat d’escoltar-los. Perquè això també ho tenen les Miss S: parlen molt i escolten poc. I si la curta dialèctica no es refereix a elles, ni al el seu melic, deixen d’interessar-se per la conversa.</p><p>Tanmateix i tornant a l’exemple, conclouré amb el detall que la Miss no hagués captat la <u>indirecta</u>, de que anava per ella...</p><p>En conclusió, i a partir d’ara, definirem a Miss Simpatia en el (meu) nou diccionari com a: <i>“Persona que domina l’art de no dir res amb moltes paraules” </i> i en el de sinònims: <i>“avorrida”, “egocèntrica”, “cruel”</i> i afegirem, si se’m permet: <i>“força curteta”</i>.</p><p><br /></p><p>Signa: ANÒNIM/A, amb un discret somriure :)</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicmpgpZrxoDK5PJSRVeq2_op83szKwT51ra21vaM4SdZB8vUROOPx8mlTUmsrvdk_JC2GBlD1b96Lj9CGxv9D8RI8V2sY9n1lDEh6IAyEEa8AjMeY-dQ8v7aWbxaUEzl-rbOWGhLIKmy0/s512/somriure.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="512" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicmpgpZrxoDK5PJSRVeq2_op83szKwT51ra21vaM4SdZB8vUROOPx8mlTUmsrvdk_JC2GBlD1b96Lj9CGxv9D8RI8V2sY9n1lDEh6IAyEEa8AjMeY-dQ8v7aWbxaUEzl-rbOWGhLIKmy0/s320/somriure.gif" /></a></div>MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-694603729303066942021-01-30T08:34:00.002-08:002021-01-30T08:34:54.243-08:00Cor petit, cor gran<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dx7LLnEpVYorSNQ4jJgkjp88jQDgO7rb_ERsNSM4nddv1hdj_bgo2dum2pUEYqv3dXyxYOu9VnnAByY_5dNIg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://youtu.be/-yE0e0XbOLs">El meu canal Youtube</a><br /></div><br /><p></p>MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-67835828495347573262020-11-05T01:31:00.004-08:002020-11-05T01:31:53.893-08:00Del res que et queda<p><span style="font-family: arial;">Si ja no et queda res, com dius, res de res; per què vesteixes de poesia el que fou o fóra, com verses ara, un ‘res de res’.<br />Perquè si del no res et resulten tants bells poemes, tant se val la rima però que la fonètica és un càntic d’àngels...<br />Deia, que si del res o del buit treus tanta vida a cada estrofa, que perdura en la pell com perfum de roses silvestres collides després de la primera rosada del mes de maig...<br />Disculpa, em poso a volar entre els teus versos i, reprenc: com pot ser que de tot això que tu en dius res <i>-permet-me posar-ho en dubte-</i> et dolgui així.<br />Perquè jo, si fóra tu, i tingués la teva mestria en l’art de la ploma, no vessaria cap llàgrima sobre les “is” i les convertiria en “eles” altives que s’alcen fins a l’infinit.<br />I és que del doler del res, del no res que en dius tu, en fas un tot que esgarrifa, i l’esgarrifança al llegir-te, amic meu, creu-me: és la teva millor aliada en aquesta llongeva vida.</span></p><p><span style="font-family: arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnqqHLpIEq1DlgPG-dHDIq89p63wc6LVfs-Zf4QAylvwYHkXaWl_hqUDN9ZDKDwmohZ9cS1J-zt2e-qKTjeKzQ7BVaUmI5rgoRs5tDfKySIm7sEYt4ic4dlAsv5Z_jd-wEzlZBsLMqYnU/s750/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="750" data-original-width="500" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnqqHLpIEq1DlgPG-dHDIq89p63wc6LVfs-Zf4QAylvwYHkXaWl_hqUDN9ZDKDwmohZ9cS1J-zt2e-qKTjeKzQ7BVaUmI5rgoRs5tDfKySIm7sEYt4ic4dlAsv5Z_jd-wEzlZBsLMqYnU/w266-h400/unnamed.jpg" width="266" /></a></div><p></p>MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-51510556717124031782020-08-17T05:17:00.001-07:002020-08-17T05:17:34.439-07:00El bosc frondós<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dz9d9Z5JgDDAubLW0xt_eZx1v3YIILoTEx5c9xQXu0CdRHxk26LfM95Ex9Tj77z0sTO5CVGL2aGvTIVG40-Yw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://youtu.be/iS5AP5H2xzw"><span style="background-color: #04ff00; color: #274e13;">Clica per veure-ho a youtube</span></a><br /></div><p></p>MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-17217674970644982092020-06-02T11:42:00.000-07:002020-06-02T11:42:43.917-07:00Anoche tuve un guiño de nostalgia<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;">Anoche tuve un guiño de nostalgia. </span><span style="font-family: Calibri, sans-serif;">Lo sé porque esta mañana encontré la palabra nostalgia escrita en el bloc de notas que dejo encima la mesilla de noche, por si la inspiración me acecha en sueños.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;">Pero no consigo recordar qué nostalgia fue la que me hizo buscar mi pluma a tientas y escribir nueve letras garabateadas a tinta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;">Y ahora me empaña la tristeza. ¿Se puede sentir nostalgia de nostalgias olvidadas? ¿Puede la nostalgia ser sonámbula en medio de la noche? ¿O quizás pícara y en cierto modo malvada? Tantas dudas y tantos recuerdos que me empeño en visionar a cada minuto y mi nostalgia no aparece.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;">Pero esta noche tengo una cita. Te espero a ti, querida nostalgia. Y deseo con todas mis fuerzas que me expliques una bonita historia, y con suerte, mañana la encuentre escrita en mi bloc de notas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;">P.D. No me falles N.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxOSfyKb4Qt8Rosn8YheINpgOOmtQGqo9PbFOkVCvkL6dAoFYrzPSdcVYzqjJ0_1EOnBrHLaMN0WLGhoAUZHkn6p5q7LwDttlZKpu4aR8hQHjg0NYgrZWaRBZQ6TD0mD8ceqb6kBlwywA/s1600/Nostalgia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="750" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxOSfyKb4Qt8Rosn8YheINpgOOmtQGqo9PbFOkVCvkL6dAoFYrzPSdcVYzqjJ0_1EOnBrHLaMN0WLGhoAUZHkn6p5q7LwDttlZKpu4aR8hQHjg0NYgrZWaRBZQ6TD0mD8ceqb6kBlwywA/s320/Nostalgia.jpg" width="320" /></a></div>
MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-82991700938346678042020-04-03T03:00:00.000-07:002020-05-01T03:46:27.847-07:00Tranquils, pares, ja sortim nosaltres a comprar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgniN1zui7qYD5nGuFIXrnMGT6mAVVCBy2CH5zhSs3dlGkLIWM9wX0YBwrfDvdOTplW4nh6a9fa-MpW2m7dvcw_tNx8nhaSNgsYMS6K_2kq9wloq0TzHY2CtgZyRiReKiRLwOIm5mx5aSs/s1600/MH.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1056" data-original-width="750" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgniN1zui7qYD5nGuFIXrnMGT6mAVVCBy2CH5zhSs3dlGkLIWM9wX0YBwrfDvdOTplW4nh6a9fa-MpW2m7dvcw_tNx8nhaSNgsYMS6K_2kq9wloq0TzHY2CtgZyRiReKiRLwOIm5mx5aSs/s640/MH.jpg" width="452" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://online.anyflip.com/sgxb/zkfm/mobile/index.html">III Concurs de microrelats de Sant Jordi</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL6_caz1mB1jy-XeMeQPx8vPXf0uLX0Jtpm4xMX7xPY6vTlWPfm8ENegQGo5ZpHvjpBt2Kdq7p1rX6enKlnw4RhZOoo2dPPFnw_8deSAqFMGFfuxj2njWY0DrkyfIo1dbm6lofERDhjr0/s1600/El+Periodico.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="932" data-original-width="751" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL6_caz1mB1jy-XeMeQPx8vPXf0uLX0Jtpm4xMX7xPY6vTlWPfm8ENegQGo5ZpHvjpBt2Kdq7p1rX6enKlnw4RhZOoo2dPPFnw_8deSAqFMGFfuxj2njWY0DrkyfIo1dbm6lofERDhjr0/s640/El+Periodico.JPG" width="513" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/tranquils-pares-ja-sortim-nosaltres-a-comprar-199528">Carta del lector "El Periódico"</a></div>
MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-43536245472547507992019-09-18T06:07:00.002-07:002019-09-18T06:07:12.664-07:00La meva ambició<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUMT-0eP9Vna8p9v_VKhHffOmFzHxVyyNzPrWF2UsYcauwIyIvh_O3HXlohrz3FpqaTTrhozZqlaF_iXpQdhoh1ZHyp1rN1CWex4GLdQKa0z2tf-4cUmAVf6iap76WZiMp0axu3paXo7o/s1600/IMG_0131+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1447" data-original-width="1600" height="361" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUMT-0eP9Vna8p9v_VKhHffOmFzHxVyyNzPrWF2UsYcauwIyIvh_O3HXlohrz3FpqaTTrhozZqlaF_iXpQdhoh1ZHyp1rN1CWex4GLdQKa0z2tf-4cUmAVf6iap76WZiMp0axu3paXo7o/s400/IMG_0131+%25281%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<br />MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-36073007163743040682019-09-02T07:09:00.000-07:002019-09-02T07:09:15.181-07:00Guardó la tormenta<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQHmDhuS1pDz36040XmjFGai2KhRpFXFXGc0UPQ3HLbj_gsazftxM2nghFwyqUyBv3LgCBq1EGT4lGtRO0JV647nTYWWQe801S6GP4nbj3c1PQXYPV2_zt8kPaddBMSFM4hezRMN_mvgs/s1600/Image-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="493" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQHmDhuS1pDz36040XmjFGai2KhRpFXFXGc0UPQ3HLbj_gsazftxM2nghFwyqUyBv3LgCBq1EGT4lGtRO0JV647nTYWWQe801S6GP4nbj3c1PQXYPV2_zt8kPaddBMSFM4hezRMN_mvgs/s400/Image-1.jpg" width="281" /></a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Guardó la tormenta</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">en un frasco de porcelana;</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">cascarilleaba al ritmo</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">de relámpagos de mañana.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Allí dejó sus penas,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">nostalgias y desganas.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ella guardó la tormenta</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">que vislumbró en su ventana.</span></div>
<br />
<br />
<br />MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-78051378880431459812019-07-21T13:06:00.000-07:002019-07-21T13:06:23.929-07:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHZL3PjS1WoHafQDV-nQ45RSyLlXNNd3-6vmqA2A_FW_ih6nyZAypdHgRH8itPpz7soe33AnA1k93gW2tFnUIjNkalRLT0pb8PIwTAEmJdyIy_08e2iqUD1g3dd8O9k8vfMWjafqHpB5c/s1600/IMG_9834.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHZL3PjS1WoHafQDV-nQ45RSyLlXNNd3-6vmqA2A_FW_ih6nyZAypdHgRH8itPpz7soe33AnA1k93gW2tFnUIjNkalRLT0pb8PIwTAEmJdyIy_08e2iqUD1g3dd8O9k8vfMWjafqHpB5c/s400/IMG_9834.jpg" width="400" /></a></div>
<br />MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-33357099350937625632019-07-05T03:00:00.000-07:002019-07-06T07:52:18.965-07:00Bobo i el viatge espacial<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Assaboria el pa amb la xocolata negra que la mare em preparava cada diumenge per esmorzar, quan de sobte em vaig espantar d’allò més en veure al Bobo, el meu osset de peluix preferit, tot tacat de cacau. <br />No recordo quan li vam posar el nom de Bobo, suposo que em va semblar un nom divertit, no perquè em semblés poc llest, no; en Bobo tenia una mirada molt desperta! (bé, de fet mitja mirada: va perdre el botó que tenia per ull, un dia que jugàvem al parc).</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />Doncs bé, quan vaig adonar-me que en Bobo, que va amb mi allà on vaig jo, havia quedat negre de cap a potes, vaig córrer a ensenyar-li a la mare, entre crits, esglais i llàgrimes. La mare em va voler tranquil•litzar dient-me no sé què d’un viatge, però jo no l’escoltava entre els meus singlots. Quan em va eixugar la cara, m’ho va explicar bé. Em va dir que en Bobo hauria de fer un viatge espacial que fan tots els ossets de peluix bruts, del que quan tornés, estaria ben net i polit.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />Primer de tot, havíem de buscar-li indumentària d’astronauta. Li caldrien unes ulleres pel viatge, així que vam regirar entre els estris d’anar a la platja: galleda, pala, flotador... fins que vam trobar les ulleres de busseig. Serien fantàstiques perquè en Bobo pogués veure-hi bé a l’espai. I a més a més, la mare que té molta traça, li va confeccionar unes bótes espacials, d’unes bótes d’aigua meves a les que li va enganxar trossets de roba de color alumini. Feia tanta patxoca que em venien ganes d’anar a l’espai amb ell! </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />Quan ja vam tenir en Bobo llest amb les ulleres, les bótes i una palleta a la boca per poder respirar bé, era moment de pujar-lo a la nau espacial! Així que vam anar a la bugaderia per ficar-lo dins la nau blanca, que tenia una porta rodona de vidre. La mare va ruixar-lo d’una pols màgica que se’n deia Dixan, li vaig fer un petó ben gran i vam ficar-lo dins la nau espacial. Vam tancar la porta i vam comptar enrere de 10 a 0, moment en que la mare va pitjar el botó de llançament (un que posava centrifugat). La nau va començar a donar voltes i més voltes, i la mare em va dir que ara deuria estar prop de la lluna. Semblava tant emocionant! Passada una estona, la nau va disminuir la velocitat fins que va deixar de donar voltes. Ja havia tornat! Nerviós, vaig obrir la porta i... allí estava en Bobo, més blanc que mai, i fins i tot semblava que em somreia.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />Quan vam ser al llit per fer la migdiada, en Bobo va explicar-me tot el viatge, amb les turbulències, els estels fugaços i els planetes fins que em vaig quedar adormit. O potser ja feia estona que dormia i m’ho explicava en somnis...</span><br />
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd-yM2CMzx5QNsBY5zLwOb4qbHnpd2Wb62bTcYzhBU6F07cI95Np7FOhuKgqFI5NMqAWrOYhihXA49eG387kxxeZzYj2eYG_wvsDE5ylxhXyvmmSnp4AQapZZfSG3HKI5Qg1le0JBZDl8/s1600/IMG_9847.GIF" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="562" data-original-width="933" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd-yM2CMzx5QNsBY5zLwOb4qbHnpd2Wb62bTcYzhBU6F07cI95Np7FOhuKgqFI5NMqAWrOYhihXA49eG387kxxeZzYj2eYG_wvsDE5ylxhXyvmmSnp4AQapZZfSG3HKI5Qg1le0JBZDl8/s400/IMG_9847.GIF" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Gif trobat a Tumblr</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-72391295819957397082019-04-07T12:47:00.000-07:002019-04-07T12:47:21.074-07:00Mare, compra'm unes ales<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9uxB0a7HLRhUSnAd1VE-wYJ-6CzwHsGqGLblj7vIAB06TX7FUYA93Sdky7bWSWIFaCWEmV_CvcGqtWx00mG17xxc0wAwibsB91vVVbhcTPrlk0hXBBLs38N5-9aQj-xEso7lWm3HTDUI/s1600/compram+unes+ales.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9uxB0a7HLRhUSnAd1VE-wYJ-6CzwHsGqGLblj7vIAB06TX7FUYA93Sdky7bWSWIFaCWEmV_CvcGqtWx00mG17xxc0wAwibsB91vVVbhcTPrlk0hXBBLs38N5-9aQj-xEso7lWm3HTDUI/s400/compram+unes+ales.jpg" width="300" /></a></div>
<br />MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-34593469410895177522018-09-10T05:24:00.002-07:002018-09-10T05:30:17.575-07:00Imperfectos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc6LG9Q6adIiV1f4KpIsH6Ij_c3g-UrGJA4gPWlOAWK7b6s0Uxp7J17EpmpuFQIg2J2_QGW2DSSPWeJvrxTWtI7UX87qM3Iv_xxFz6xzW_vK1XGftCCfox4zMUfwkc2wRnbkzyXoh7v7Y/s1600/IMG_8542.GIF" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="312" data-original-width="500" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc6LG9Q6adIiV1f4KpIsH6Ij_c3g-UrGJA4gPWlOAWK7b6s0Uxp7J17EpmpuFQIg2J2_QGW2DSSPWeJvrxTWtI7UX87qM3Iv_xxFz6xzW_vK1XGftCCfox4zMUfwkc2wRnbkzyXoh7v7Y/s400/IMG_8542.GIF" width="400" /></a></div>
MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-78534495094685609912018-08-29T05:57:00.001-07:002018-08-29T05:57:25.378-07:00Romper el cielo
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Helvetica Neue'; color: #454545}
p.p2 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Helvetica Neue'; color: #454545; min-height: 14.0px}
</style>
<br />
<div class="p1">
Y llega un momento en que todo es predecible y te parece que ya has vivido lo que tocaba vivir. Que conoces todas las respuestas, no surgen más preguntas, mas pierdes el interés por todo. La vida es sumamente aburrida y te da pereza hasta hablar, actuar e incluso pensar. Te ves mayor aunque tampoco añoras la juventud; quizás tan sólo su inocencia por volverte a dejar seducir por el efecto sorpresa. Pero te desdices porque ya te sobra; te sobra todo, hasta la gente y su comportamiento previsible. Podrías hacer spoiler de absolutamente todo, pero ni lo harías por cansancio y tedio.</div>
<div class="p1">
Dicho todo esto, encuentras una mísera esperanza porque ¿sabes?:</div>
<div class="p1">
Me niego a dejar de creer en la magia y las sorpresas. Y no hablo de pequeñas sacudidas internas sino de aquellas sorpresas que te hacen vibrar. Y no, no estoy hablando del amor ni tampoco del amor poético, ni del universo ni fuerzas cósmicas. Tampoco de las pequeñas cosas, dícese del murmullo del viento o la belleza del mar.</div>
<div class="p1">
Yo hablo de hacer tamborilear los cimientos, el ser y el futuro. Hablo de convertir lo cierto en incierto, hasta romper el cielo.</div>
<div class="p1">
Hablo de... ¿Sabes de qué hablo? Porque yo no, y espero que tú me lo digas.</div>
<div class="p1" style="text-align: center;">
¿Sabrás sorprenderme?</div>
<div class="p1">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizAEPNJLA8oIxxm0FJ12kD8E8Bm9gFJy1CHU2CKTmCI1OQkz2CRBqU1fGO_BwZWsjaS9w0T5V2_D0wqN4-Cr3-CfXZ3UMtikTVUzZqG__3j4fnDkfhnSkoX4ixII9WuJKBI4BrEMYxm8s/s1600/bloc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1064" data-original-width="1080" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizAEPNJLA8oIxxm0FJ12kD8E8Bm9gFJy1CHU2CKTmCI1OQkz2CRBqU1fGO_BwZWsjaS9w0T5V2_D0wqN4-Cr3-CfXZ3UMtikTVUzZqG__3j4fnDkfhnSkoX4ixII9WuJKBI4BrEMYxm8s/s320/bloc.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i>Fotografia:</i> Alex Stoddard</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="p1">
<br /></div>
MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-79605471270693673012018-07-12T13:08:00.000-07:002018-07-12T13:08:42.247-07:00Ni em dol, ni estic de dolNo em dol res.<br />
Res de qui no m’interessa que em dolgui.<br />
No em dols tu, ni ell, ni l’altre...<br />
I em sento tan alliberada!<br />
Temps ençà que em dolia tot;<br />
cada parcel•la de pell i...<br />
...ara no em dol gens.<br />
M’estaré tornant de gel?<br />
Però jo vull ser foc!<br />
Foc o espurnall,<br />
no per desfer cap glaciar<br />
sinó per combatre el dolor que, ara,<br />
ja no em dol.<br />
Com alleugera l’aigua<br />
i quin gust cremar.<br />
Ja no em dol el que dol a la majoria.<br />
I és que no vull ser com tothom,<br />
sent aquest el meu secret per<br />
ser foc,<br />
ser forta,<br />
ser immune,<br />
única<br />
i gairebé, gaire... bé:<br />
indestructible.<br />
Perquè ja no em dol;<br />
ni em dols<br />
ni em dol res,<br />
res<br />
de<br />
RES.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTlvbM2Vdx53GKHhzsmklSaSODFJ8IYm832KiFnlC5O5ekuzxDRJlixVu-zUT_q9gUIdr7ULk1s0qYIb7EKFymu30kveMGvlN1hz_Wkns51MFo99wZZB94vFQqbCTX_cPyxrR_daAwkfc/s1600/IMG_8231.GIF" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="400" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTlvbM2Vdx53GKHhzsmklSaSODFJ8IYm832KiFnlC5O5ekuzxDRJlixVu-zUT_q9gUIdr7ULk1s0qYIb7EKFymu30kveMGvlN1hz_Wkns51MFo99wZZB94vFQqbCTX_cPyxrR_daAwkfc/s320/IMG_8231.GIF" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-35236121127227904472018-06-07T14:09:00.004-07:002020-10-31T12:17:00.530-07:00Quin esglai<div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqjWTipqCU1s2Aqfyke2vFcnm0ifgr2umcqAZ9cHWDKAjXLc3edtYuXhBme5iDrgC4ra5Q2SJCRKCL0fhzllxqgi4IYICBxYaw1xHCwMWFR9K0sdjADHUR-ITjgbkl6y9qGFlZgnlLsRw/s1600/Quin+esglai.gif"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="360" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqjWTipqCU1s2Aqfyke2vFcnm0ifgr2umcqAZ9cHWDKAjXLc3edtYuXhBme5iDrgC4ra5Q2SJCRKCL0fhzllxqgi4IYICBxYaw1xHCwMWFR9K0sdjADHUR-ITjgbkl6y9qGFlZgnlLsRw/s400/Quin+esglai.gif" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinnxGaK9JTgKOtSyLX06DDzjzlGRt5EKoaAK3hCLrVyk_EFI4tq8elL6-12o8VdnJUC96HkWlztvFR6lC0zIH2LIN3UJZsfDoTY1a6KvoE-ysrUVHHRzSPeacjwUQYSCecf0GlkSjZDeg/s2048/XXXII+concurs+Sant+Jordi+2020.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1525" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinnxGaK9JTgKOtSyLX06DDzjzlGRt5EKoaAK3hCLrVyk_EFI4tq8elL6-12o8VdnJUC96HkWlztvFR6lC0zIH2LIN3UJZsfDoTY1a6KvoE-ysrUVHHRzSPeacjwUQYSCecf0GlkSjZDeg/w238-h320/XXXII+concurs+Sant+Jordi+2020.jpg" width="238" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="https://santjust.net/media/uploads/concurs_catala/2020/QUIN%20ESGLAI.pdf">3er PREMI XXXII CONCURS DE PROSA I POESIA EN CATALÀ (Sant Jordi 2020)</a><br /></td></tr></tbody></table><div style="text-align: center;"><br /></div>MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-24019615801725903572018-05-24T13:54:00.000-07:002018-05-24T13:54:22.170-07:00Et vodria regalar una estrellaEt voldria regalar una estrella;<br />
una estrella que fes joc<br />
amb els teus ulls que són planetes.<br />
<br />
Una estrella et portaria<br />
dins un cove de vímet<br />
entre flassades de seda.<br />
<br />
Et voldria regalar una estrella,<br />
una de petiteta<br />
per poder dur-la, tocant-te,<br />
com amulet de butxaca.<br />
<br />
Una estrella et daria,<br />
per sentir-te més a prop<br />
quan la nit m’abandona<br />
a solituds i tenebres.<br />
<br />
Una estrella ben brillant<br />
per il•luminar-te el camí<br />
que et portés a ca meva.<br />
I deixaríem la porta entreoberta<br />
perquè ens mirés satisfeta<br />
en ser escollida pel firmament:<br />
<i>(a enamorar-nos)</i><br />
ella, l’estrella,<br />
la que fa joc amb els teus llavis<br />
i els teus ulls que són planetes.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcYrq4Yxlspp5j9NhvMsnXgKwo5Tb2gDAiTcPypHNk2k0FrDyJ5k2GRWWCVl7pkdzx3Xk6X12gRJTE7R2tYF4jiI1KeMZv57F2Ewk_kxaknaqdBX1l2Y4q_a7LkDhcpGzVmnCCFGm3dNk/s1600/estrella.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="709" data-original-width="500" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcYrq4Yxlspp5j9NhvMsnXgKwo5Tb2gDAiTcPypHNk2k0FrDyJ5k2GRWWCVl7pkdzx3Xk6X12gRJTE7R2tYF4jiI1KeMZv57F2Ewk_kxaknaqdBX1l2Y4q_a7LkDhcpGzVmnCCFGm3dNk/s400/estrella.gif" width="281" /></a></div>
<br />MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-19107488629711639612018-05-06T11:32:00.000-07:002018-05-06T11:32:15.711-07:00El purgatorio está lleno de falsos altruismosDetesto los que llenan sus bocas de grandes proezas en nombre de la humildad y hacia al tumulto prójimo, ignorando las lágrimas que vierte el que tiene justo a su lado.<br />
Quizás, sólo quizás -es mi opinión y no humilde-, debiéramos ayudar al que hacemos caso omiso porque no proclama sus problemas a los cuatro vientos, más que a la multitud bien sabida necesitada.<br />
Quizás o probablemente, debiéramos abrir bien los ojos, antes que el corazón.<br />
Quizás o casi seguro, primero deberías ayudarte a ti mismo. El altruismo no es ni una terapia ni un purgatorio de tus propios pecados.<br />
Dejémonos de quizás(es), lo afirmo con rotunda seguridad. La caridad no es lo mío, ni tan siquiera la desinteresada, y ni mucho menos el alardeo. -¿Y por qué demonios la "filantropía" me sonará a droga de diseño?-<br />
No olvidemos que estas almas misericordiosas no saben lo que es el anonimato pues al dar una limosna -lo que les ha sobrado del cortado- sólo les falta llevar un palo de selfie incrustado en sus posaderas.<br />
Y ahora que caiga un rayo en forma de castigo sobre mi ser. No tengo miedo ni a mi déficit misericordioso ni a mis flaquezas. Porque aun detesto más, si cabe, la penitencia.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi6Hs5oLEPdB7fr_yHMUQ8fL-iKssHw1eyXAZxXKjwESRkmCInWuv190m88l4F3y6Hsu4H5LxCpr1zWJVuFrSIDDoYGDa5YPninwrx9H4As4A7ccNeirIn3Xo4RrOF6YO7b71ATKwKViE/s1600/penitentes.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi6Hs5oLEPdB7fr_yHMUQ8fL-iKssHw1eyXAZxXKjwESRkmCInWuv190m88l4F3y6Hsu4H5LxCpr1zWJVuFrSIDDoYGDa5YPninwrx9H4As4A7ccNeirIn3Xo4RrOF6YO7b71ATKwKViE/s400/penitentes.gif" width="400" /></a></div>
MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-72782035232184640302018-04-30T05:09:00.002-07:002018-06-18T05:00:08.421-07:00Allò que escurça els dies—Mare, per què el dia acaba tan ràpid?<br />
—No és que acabi ràpid, fill, és que se’t fa curt.<br />
—I no és el mateix?<br />
—No... Et sembla que el dia passa ràpid perquè no te n’adones del pas del temps i això és bon senyal.<br />
—Tu creus, mare? —no semblava massa convençut.<br />
—Oh, i tant! Si el dia transcorre a la velocitat d’un llamp, com tu em dius, és que ho passes d’allò més bé durant el dia.<br />
—No —va sentenciar.<br />
—Com que no? —estava totalment desconcertada.<br />
—Doncs que al llarg del dia, també em passen coses no gaire bones, com quan em renya la mestra per no haver fet els deures.<br />
—I amb raó! Però al que anàvem... Segur que tens més bons moments que dolents, i els feliços pesen poc a la balança del temps. Per això et passa el dia tan de pressa!<br />
—No estic segur perquè el dia, el dia amb el seu sol, quan brilla fort i també quan se li van apagant els rajos, no em resulta tan ràpid.<br />
—A veure, pensem en això... Si durant el dia, amb el llum del dia, les hores corren sense presses, llavors... llavors és algun moment de la nit que resulta efímer. Esbrinem-ho: —va afegir, mentre s’ajeia al seu costat— Quin és el teu moment més feliç del capvespre o de la nit? Digues, quin és aquest instant que no voldries que acabés mai i que alhora t’escurça els dies?<br />
—Mare, doncs...<br />
—Digues! No em deixis amb aquesta incertesa! —començava a posar-se nerviosa—<br />
—Ara que ho dius... no hi havia pensat però, ara que ho dius, és el moment, just el moment en que m’has llegit el meu conte preferit i...?<br />
—Així doncs és el conte?!<br />
—No! Deixa’m acabar... Després del conte i just abans de tancar el llum, què fas mare? Què em fas mare?<br />
—Un petó! —va cridar, somrient.<br />
—Sí, mare. És el petó de bona nit que m’embolcalla i em fa venir son però que tanmateix és fugaç, i voldria que no acabés mai!<br />
—Doncs bé, no et preocupis més. A partir d’ara els dies no acabaran tan ràpid.<br />
—Ah no? I com és això? —no entenia res.<br />
—Perquè a partir d’ara, tresor, el meu petó de bona nit serà tan llarg com llarg el dia, immens el firmament de la nit i infinit l’amor que et tinc.<br />
—Bona nit.<br />
—Muà!<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/NqLdvZ3rXu4/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/NqLdvZ3rXu4?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
<br />
<br />
<iframe allow="autoplay" frameborder="no" height="166" scrolling="no" src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/tracks/459923379&color=%23ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true" width="100%"></iframe>
MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-70763204318218441702018-04-23T04:43:00.001-07:002018-04-23T04:43:30.118-07:00Dos cosas<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsddMOulOmrgZzkLZMA3PZFzHcHdfCWK56AGwGGbiEk9Y1Fk77Kq4u_PnuPK5Hq-6ZiWFmh_uzQgT03Agy4CkAD1ctWtwbKsoa50SDokZV843b6al6-vnL_gYgQ_aOdeFpjwflIT7RHiY/s1600/Snapseed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="766" data-original-width="718" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsddMOulOmrgZzkLZMA3PZFzHcHdfCWK56AGwGGbiEk9Y1Fk77Kq4u_PnuPK5Hq-6ZiWFmh_uzQgT03Agy4CkAD1ctWtwbKsoa50SDokZV843b6al6-vnL_gYgQ_aOdeFpjwflIT7RHiY/s320/Snapseed.jpg" width="298" /></a></div>
<br />MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-68692139552496023192018-04-05T14:09:00.000-07:002018-04-05T14:12:38.256-07:00No és el mateix doldre que recançaNo és el mateix doldre que recança. I la diferència de verb a substantiu ara és la que menys ens importa.<br />
Perquè doldre, o doler si ho vols, refereix a un dol o a una pena. Un desconsol que bufeteja la cara com un vent del març marçot, que et frega fort però no et deixa marca. Doldre dol, poc o molt, però no estigmatitza. Així doncs, si es tracta de dol, persevera, mulla les sabates amb quatre llàgrimes maldestres i aixeca el cap de seguida, que el sol brilla allà per on camines.<br />
Però si es tracta de recança i enuig que deriva en ira i fellonia, calça’t bé... Perquè aquesta ràbia que es clava al coll a l’empassar i pesa a l’estómac com una àncora que t’enclava a terra; aquesta, sento dir-te que no amaina. A no ser que amb polsim màgic sàpigues transformar-la en un dolç conillet blanc; però no t’he vist mai amb barret de copa.<br />
I és que no és el mateix doldre que recança, de la mateixa manera que no és el mateix l’amor, que enamorar-se.<br />
<br />
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxhxi1PsdvMhBi8jRWVTRg86di2B4pmWT9-18HGNV_B0i76P1JT6F47d3zdjl_EjmMRoEZ3OGF0WzYg4S95xA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div>
<br /></div>
MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-26147091800347719062018-03-06T05:49:00.000-08:002018-03-06T05:49:38.486-08:00Un dol, una aromaCada matí, quan encara era al llit i just abans d’obrir els ulls, seguia el mateix ritual: inhalava profundament, esperant ensumar el cafè recent fet de la seva dona. Era una olor tan deliciosa! I el més curiós de tot és que a ell no li agradava gens el cafè, no li havia agradat mai; però era el primer que feia la seva dona al trencar l’alba.<br />Malauradament, l’única olor que podia percebre cada matí i durant tot el dia, era com a ranci. Des que havia mort la seva dona, no parava de sentir aquella olor a ranci que probablement venia d’ell mateix. Perquè així se sentia, com en estat de putrefacció interna.<br />Però no es donava per vençut i, cada matí, després del fracassat ritual, anava a una cafeteria; cada dia una diferent, esperant olorar el cafè de la seva dona, si més no, un que s’hi assemblés una mica. I tot, per poder sentir-la a prop, d’alguna manera, de l’única manera que se li havia ocorregut i que era a través de l’olfacte.<br />Ell no se’n demanava de cafè, només un croissant (ja estava fent panxeta...). Però en cap de les cafeteries, fleques i bars que havia entrat, havia trobat aquella flairança propera.<br />I és que en el fons, ell ja sabia que hi ha coses del tot irrepetibles. Bé, de fet no era el cafè el que era irrepetible, i ni molt menys, insubstituïble. Però tant li feia... Aquella recerca de l’aroma era el seu dol.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPE03Krh8lHfTKbHNvfrmHEF2xqr8SkkGC5ddLi1C4ihnoCM3B4zF9nW87_9UeV8m31ai5qkPmkDN22KpYKca_rX-qEKagC4rbBYp1cWMlWG7xr4mUdZnJRjXpGioAJnzC6jo_6iugS1M/s1600/GiphyTemp.GIF" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="400" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPE03Krh8lHfTKbHNvfrmHEF2xqr8SkkGC5ddLi1C4ihnoCM3B4zF9nW87_9UeV8m31ai5qkPmkDN22KpYKca_rX-qEKagC4rbBYp1cWMlWG7xr4mUdZnJRjXpGioAJnzC6jo_6iugS1M/s320/GiphyTemp.GIF" width="320" /></a></div>
MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5033852047826225159.post-44142915183004234952018-01-23T05:18:00.001-08:002018-01-23T05:18:24.462-08:00Y además, AMA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9b4LjhU1NSwhDQWMuxDp0ey52YmMF4dGgThIJLMeoWHMJCkrxjqVH_d3dJnMUblpwMrZPJgWpPuJsWoXgL1uZKVb_Yvuti-f-wv9aCtB_Duo3owgTaJlBlKcmz-l5Y5kzna6RQvFTRys/s1600/FullSizeRender.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="560" data-original-width="729" height="306" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9b4LjhU1NSwhDQWMuxDp0ey52YmMF4dGgThIJLMeoWHMJCkrxjqVH_d3dJnMUblpwMrZPJgWpPuJsWoXgL1uZKVb_Yvuti-f-wv9aCtB_Duo3owgTaJlBlKcmz-l5Y5kzna6RQvFTRys/s400/FullSizeRender.jpg" width="400" /></a></div>
<br />MartinaHhttp://www.blogger.com/profile/15109615633577489740noreply@blogger.com0