Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

divendres, 10 de gener de 2014

Un trosset de pell



És aquella parcel•la de pell que tens entre taló i turmell
trosset de dermis suau com pell de préssec;
una part del teu cos que de tan oculta em fascina,
que a base de mims i carícies l’hem fet plat suculent.
És quan a les nits, al llit, et sento a prop
que apropo sigil•losa el meu peu trapella,
sabent que l’esperes tant, com jo el teu ésser.
Acosto l’ungla del dit gros del peu
i acaricio amb cura tan subtil fragment, ara meu.
No et mous ni rius, no et faig pessigolles
però em mulles el coll amb alès alats.
M’estremeix de gust endevinar-te satisfet
posseïdora com sóc d’aquest secret tant teu
del teu bocí de pell, bell, de cutis de cel.


4 comentaris:

  1. Pell, bell i cel, bona connexió la que hi ha entre aquests elements.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, jo també l'hi trobo, Helena...
      Gràcies!

      Elimina
  2. Molts mims i carícies Martina per aquest any nou que entra. Un poema preciós i alterat d'erotisme... Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que els mateixos desitjos vagin cap a tu, Josep.
      Gràcies per la visita!

      Elimina