Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

divendres, 3 de gener de 2014

El carrer dels Petons

El carrer dels Petons es troba enmig de la ciutat
entre passeigs i carrerons, avingudes i mercats.
T’hi he buscat d’incògnit, amb llanterna, i de valent
amb l’esperança de trobar-te; no em valen suplents.
Remenant, com qui cerca i no sap què ni on
entre carícies, moixaines i oblidades passions
tot allò que vam fer i ser, que les llambordes han xuclat
del que ja només en queda ploure sobre mullat.
En el carrer dels Petons hi he buscat els nostres besos
sucosos, gustosos, humits i molt, massa afectuosos.
No els he trobat, no hi eren, s’han esvaït
però a canvi una abraçada he recollit tan gran com ho és la nit.
Ja m’ha servit, tot ha canviat i sé on sóc;
un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc.

Carrer dels Petons (Barcelona)
 
“Aquest carreró, que desemboca al Carrer del Comerç, té un dels noms més romàntics de la ciutat. Malgrat això, la llegenda ens explica que l’origen de la denominació podria ser molt més trist. Es diu que en aquest carrer els condemnats a mort s’acomiadaven per sempre més dels seus familiars i amics, just abans de començar el camí sense retorn cap a l’esplanada de la Ciutadella, on els penjaven a la forca o bé, més endavant en el temps, se’ls executava amb el garrot vil.
Hi ha fonts que documenten que aquest carrer s’havia anomenat amb anterioritat Carrer del Jaume Negre i Carrer de la Fusina, fent referència a les foneries del voltant. Segons algunes veus, l’estretor i l’opacitat del carrer, juntament amb la poca circulació que hi havia, l’haurien convertit en un espai perfecte pels encontres furtius entre amants i poc a poc se l’hauria començat a conèixer amb el nom del carrer dels Petons.”

6 comentaris:

  1. Jo vaig viure molt a prop. A la plaça de Sant Agustí Vell.
    El que no coneixia és la història del seu nom. Gràcies Martina, també pel poema; Bell,com sempre
    Petons :o)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs saps que no hi he estat mai? En canvi, sempre m'ha fascinat, potser també per la desconeixença que ha augmentat la meva fantasia envers aquest carrer.
      Algun dia em decidiré a passejar-m'hi o... potser no? :-)

      Elimina
  2. Si vols anar-hi no te res d'especial. No te sortida. Justament vaig fer-li unes fotos el setembre de l'any passat:
    https://picasaweb.google.com/108588574539268392862/CARRERDELSPETONS?authuser=0&authkey=Gv1sRgCMKz37PB69SGuAE&feat=directlink
    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó fra miquel, no té res d'espectacular.
      Saps? Crec que millor no hi aniré, i em quedaré amb la imatge d'un carreró íntim i romàntic que jo mateixa m'he creat...
      Ha esta tot un detall passar-me el link amb les fotos. Moltes gràcies!!

      Elimina