Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dilluns, 13 de gener de 2014

Condemna

Si el que sento per tu és motiu de condemna, que segur...
mereixo càstig de cadena perpètua.
Em confesso delinqüent de tot tu
i trafico amb els teus sentiments.
No existeix reinserció ni menys encara redempció
per a aquesta ànima malfactora.
Acceptaria la pena capital
de bon grat si així ho volguessis.
Si sabessis que fa temps estic emmanillada,
presa dins del teu univers...
La llibertat és un luxe
que ni el jutge més benèvol m’atorgarà mai.
I és que estic condemnada en vida,
condemnada, gratament, a estimar-te.


Fotografia: Lissy Elle

5 comentaris:

  1. Si, molt dolça mentre sigui voluntària ...

    Bell!

    ResponElimina
  2. Aquest fil doble de la navalla... al qual estem tots i totes abocades... condemnes perpètues semblen de vegades... ;) M'agrada molt aquest. :)

    ResponElimina
  3. Xelo, Mariola, Antoni i Ari, gràcies pels vostres comentaris.
    Ja se sap que depenent del pes de les cadenes, les condemnes són més o menys suportables...

    ResponElimina