Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 25 de desembre del 2013

Si la barqueta es tomba

“Si la barqueta es tomba...” feia la cançó.
Fa un dia esplèndid per navegar.
Si m’acompanyes, et duré a un lloc secret. Un indret íntim en el que els peixos bressolen l’aigua i en separen la sal per fer-la dolça. Només els qui hi han anat, saben que l’heura creix sols fins a cobrir rendicions de passions generoses.
Tinc entès que et mareges. Tranquil, tan sols farem unes cent voltes i unes cent més.
No és que ho tingui pensat, però... quan et trobis en estat inconscient m’aproparé sigil•losa a fer-te un petó llaminer, de fruita sucosa.
I quan et despertis, em trobaràs mirant l’horitzó.
Dissimuladament m’eixugaré el teu gust de maduixa fresca, mentre somric trapella sota el nas.
A trenc d’alba et tornaré a casa. Remaré heroica tot cantant “Si la barqueta es tomba, nena no tinguis por...”.


Fotografia: Enzzo Barrena

8 comentaris:

  1. El peix d’escata blava

    Els rems ferint suament l’aigua tranquil·la
    fan que la barca solqui la mar platejada.
    De sobte, salta un peix d’escata blava,
    fent amarar ta cara d’aigua salada.

    Els teus cabells queden xops.

    I ta brusa de seda, un xic descordada,
    no és destorb perquè gotes del mar gelós
    acariciïn rodolant ta pell setinada.

    Un raig de Sol rebota del mar,
    il·lumina de cop ta bruna cara.
    L’espectacle és excels:
    el mar, ta cara, i la brusa descordada.

    Tornarem a la mar, tornarem a la barca
    i estaré vogant esperant amatent,
    el salt del peix d’escata blava.

    El mar, ta cara, i la brusa descordada.

    Fifo- Josep Lleixà






    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el teu poema i s'hi adiu força amb el meu.
      Ha estat tot un detall. Gràcies, Josep!

      Elimina
  2. MartinaH, pentines versos i solques emocionats mars de paraules

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pentinar versos, solcar emocionats mars de paraules... Són mots, els teus, de veritable poeta.
      Una abraçada Antoni!

      Elimina
  3. Gràcies Martina per portar tanta bellesa al món i per fer-te seguidora de la meva..."De lo divino en lo humano"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per fer parada en aquest racó.
      Ens llegim!

      Elimina