Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dilluns, 30 de desembre de 2013

Em tens

Em dius "em tens" i jo no sé què vols dir-me amb això.

Podries dir que et tinc fart o cansat o vulgarment fins... De vegades t’acaparo massa.
Pensant en positiu podries voler dir-me que em tens al pensament, que em tens present.
O potser creus que et tinc pres? Quan la veritat és que hauries d’estar-ho però per furt. Lladre del meu temps, que ja únicament el dedico a imaginar-te. Sí, tu ets el lladre i el botxí. I només acceptaria condemnar-te si compartíssim cel•la.

Veus? Ja has tornat a fer-ho. Em fas desvariejar, i ja no sé per on anava.
Ah sí... Deia que tu em dius que em tens. I si tu em tens, jo com et tinc? Penses que et tinc oblidat? Que et tinc a estones, bones?

Sí, tu botxí, deixes anar aquest frase creient que és innòcua. I no saps on m’arriba la ferida.
Vols saber-ho com em tens? Em tens en vetlla cada nit, em tens respirant sobre el teu ésser difuminat, sospirant per cada mot teu, pujant muntanyes sent jo nedadora, em tens bavejant literalment.
I jo tan sols et tinc rendit als peus! Perdona, però no em sembla just.

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Així m'agrada Loreto, que estiguem d'acord... ;)

      Elimina
  2. HOME!! RENDIT ALS PEUS...DEU NI DO. ES JUST !!

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. No m'ho puc creure, Toni! És la primera vegada que estàs d'acord amb mi. M'alegra, doncs...

      Elimina
  4. "rendit als peus" és una expressió molt convencional, no la vull per a mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso el mateix, és massa corrent. Ens merexem una miqueta, tan sols una miqueta més que això... :-)

      Elimina