Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dissabte, 28 de desembre de 2013

Aquella llum

És aquella llum que a través dels vitralls et difumina,
la que em fa glatir.

És la llum de cada matí,
la que em recorda que et tinc com a preuat tresor.

Llum d’or en joiell que portes d’anell al dit;
aquella és i no una altra.

La llum que falca, la llum perfecta que el fotògraf cerca
i si sabés que tu la dus sempre damunt...

És la que et canvia el matís de l’iris
que esperant ser mirada, em fa tenir el cor en un puny.

És aquella llum que et desdibuixa fix
la que repasso amb autèntic deliri i embriagador desig.
 

7 comentaris:

  1. Respostes
    1. I jo més que contenta de que t'agradi tot el conjunt.
      Gràcies Ar!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Llumenar versant llums és molt més del que... molt més que tot!
      Moltes gràcies, Toni.

      Elimina
  3. Brillant, perquè sense llum no es projecta cap ombra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt agut, Josep. Tens tota la raó.
      Un plaer tenir els teus comentaris.

      Elimina
    2. Un plaer llegir els teus articles. Habitualment no faig comentaris.

      Elimina