Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dijous, 12 de desembre de 2013

Captivada, captiva

Has creat una gàbia amb barrots de caramel i jo que sóc golosa...
Ideares un món paral•lel, perfumat de cels tot just  per posar-me’l als peus.
I és fet amb traïdoria, sabent que levito, que mai he sabut caminar.
M’has deixat la porta oberta i saps que sóc ocell trapella.
O donzella amb manilles i ales amagades sota cotilla.
Dins l’univers pervers que maquines,
m’hi tens presa i tu n’ets el carcerari.
El meu sicari exclusiu que del niu en féu una gàbia.
Captivada, m’has fet captiva i jo n’he fet aixopluc.

 
 

4 comentaris:

  1. a la presó sent d'amatòria constància del deler de ser-ho

    ResponElimina
    Respostes
    1. Presó en la que la llibertat condicional fóra un càstig...
      Gràcies, Toni!

      Elimina
  2. D'or i manilles, mai pensant en vendre-se-les ;-)

    Petonets...i per quan la desvirtualització?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Corres molt tu, cantireta! hehe!
      De moment encara ens menjarem els raïms en l'espai cibernètic...
      Petons! :-)

      Elimina