Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 18 de desembre de 2013

L’esbós

Tens sort que no sigui pintora, perquè si ho fos et trauria la roba.
T’estamparia a un llenç i com fan els infants amb les mans,
et resseguiria amb un llapis de color carmí.
I sense tocar-te la pell de setí tremolaries com fulla en gèlid hivern;
un gargot etern per dur-nos al més preuat dels inferns.

Apetitós dibuix al que aferrar-hi el cos en nit d’insomni o somni lúbric,
territori impúdic on fer-te d’ivori un calc lasciu.
Mort o viu et pintaria present per fer-te futur
colorant amb cianur, plasmant-te en treball bell i curós.
Si fos pintora et trauria la roba i et faria un libidinós esbós.


Fotografia: CamGirls

9 comentaris:

  1. sense ser pintora has fet un magnífic nu

    ResponElimina
  2. Sí que ets pintora. Amb les teves paraules acoloreixes de carmí encès, les hores grises.

    Fita

    ResponElimina
  3. i tot pintat, emmanillat de colors... quin poema més venturós

    ResponElimina
  4. Que desitjat el preuat infern. Qui pogués ser pintora

    ResponElimina
  5. Gràcies a tot/es i cadascun dels vostres comentaris. Sou més que amables.
    Una abraçada ben delineada...

    ResponElimina