Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dilluns, 2 de desembre de 2013

I és lletra d’amor

Avui et demanaré un favor. I és que m’escriguis en un paper allò que voldries dir-me i no goses.
Si per ventura em veneres, si l’atzar t’ha fet desitjar-me fins a la commoció, si anheles respirar el meu aire: si us plau no m’ho diguis, escriu-m’ho.
Tindràs prou coratge com per escriure’m lletres d’amor i que el vent no les llevi?
Hi confio. Sabràs cercar el mot adequat, copsar el pronom corresponent, seduir l’adjectiu perfecte. Sé del cert que la sintaxi em farà sospirar; el lèxic tremolar; per no parlar de l’espasmòdica ortografia.
Rubrica-ho, sense afegir destinatari.  M’arribarà a mi de totes totes...
Si et dic que vull que m’escriguis allò que vols de mi, no és en va. És perquè sé que ets el millor en l’art de la ploma. I sé, també, que no em decebràs.
No em desencisis dient-m’ho, vull veure-ho plasmat amb tinta i gargotejat amb cal•ligrafia dels àngels.
Adoro quan m’escrius coses boniques. I és lletra d’amor.

13 comentaris:

  1. Respostes
    1. Un cruixir, espero, suposo... de fregadís de cors en xocar-se.
      Gràcies, Antoni!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Potser sí que diferent de tot. I si és així, m’agrada i molt...

      Una abraçada, Helena!

      Elimina
  3. Respostes
    1. "Bell" és molt, molt més del que pretenia... M'afalagues. Gràcies!

      Elimina
  4. Rosa Maria Galbany i Hom3 de desembre de 2013 a les 7:57

    Benvolguda Núria, despres d'un mes de gairebé no obrir el facebook, quina grata sorpresa que el primer que em surt a traves d'un amic comú, es el teu escrit.Sempre m'ha agradat com t'expreses i amb la delicadesa que ho fas, però avui t'he de dir que m'has tocat la fibra de ple, dons just acabava d'escriure una nota per una persona que m'estimo molt i que precisament per no haver parlat , escrit i rubricat, això ha dut mal estar. I t'asseguro que quan la paraula Amor, es creua a les nostres vides, vagi destinat a qui vagi, es cert que es millor escriure-ho i rubricar-ho,malgrat que quan ens escriuen o escribim coses boniques, tingui data de caducitat, ja que la Vida que dona en el moment d'oferhir-ho o rebre-ho, es tant sublim com el benestar i bon sabor que deixen les teves paraules d'avui. Enhorabona i gràcies. Disculpa, deu ser el dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apreciada Rosa Mª,

      Estic molt agraïda per tota la teva extensa explicació.
      Si t’he tocat la fibra, em sento més que complaguda. Tot i que no estic molt segura de que la similitud amb la teva situació concreta hagi estat del tot agradable. Ja se sap que en qüestions de sentiments, es passa d’un extrem a l’altre sense intermedis.

      Sigui com sigui, m’has commogut i t’ho agraeixo.

      Una abraçada!

      Elimina
    2. Rosa Maria Galbany i Hom4 de desembre de 2013 a les 10:42

      Ets ùnica!!!....com Tu no ni ha dues. Felicitats!!

      Elimina
  5. Núria, voldria saber com aconseguir un exemplar del llibre que cites sota cada post. El trobo bellíssim.

    Un petó, nena. Ben sincer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta, veig que tens molt bona vista... Hehe!

      El cas és que el llibre del que parles, encara s’està cuinant. Un cop estigui ben fornejat -segurament a la primavera- no dubtis en que n’estaràs informada de tot.

      Un altre petó per a tu, i ben fort!

      Elimina
  6. Aquest escrit és preciós. Afortunat qui respongui a aquest desig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afortunada jo, de rebre comentaris com el teu. Te n’adones? Ja s’ha complert el meu desig! ;-)
      Gràcies, Consol.

      Elimina