Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dissabte, 30 de novembre de 2013

Fre

 
Posa el fre.
Aquesta passió desenfrenada
em té encisada,
em bull la pell.

Maleït desgavell!
Treu-me les urpes de la carn
prefereixo set i fam
a aquest enfit que em claudica.

Aquesta ànima et suplica
errant com erra, arran de terra
que posis fre de mà.

No val l’intermitent
amants, dements...
I si em coneixes una mica, sabràs
que menteixo més que parlo.


"Amants, dements.“ Plaute

6 comentaris:

  1. eixa casa dels estims va plenant-se a degoteig i vessarà per finestrals i portes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja hi posarem una galledeta, Antony... No hi ha problema.

      Elimina
  2. només hi pots possar el fre,si hi menteixes, ...no és el vostre cas,lliura't-hi al plaer d'amar i esser amat

    ResponElimina
    Respostes
    1. També pot ser pensat com a joc, Waldo...
      El que està clar és que el fre permanent no pot ser bo.
      Gràcies per passar-te!

      Elimina
  3. És perillós demanar una cosa i pensar una altra, si està mentint millor que no demani cap fre. De totes maneres, bonic poema

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com li deia al Waldo, pot ser ideat com a una mena de joc, en el que les dues parts en són conscients i partíceps.
      Sigui com sigui, m'ha semblat un tema o idea diferent per a un poema. I m'alegra que t'hagi agradat, Loreto.

      Elimina