Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dissabte, 23 de novembre de 2013

L’últim bes


Pintura: Ho Ryon Lee


Si et demano que em besis els peus, no vull dir que besis el sòl pel que camino.

Si et demano que me’ls besis és perquè vull que ho facis, literalment. Que els agafis amb la delicadesa que et caracteritza, primer un i després l’altre. Tot seguit, sense deixar de mirar-me, vull que me’ls besis amb els teus llavis de caramel.

I no es tracta de res fetitxista. És que m’agrada que em besis de dalt a baix. I ves per on, els peus te’ls has deixat.

Si et demano que em besis els peus, besa-me’ls, besa-me’ls...

11 comentaris:

  1. ben cert que eixos peus sóm mereixedors de les millors besades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agraïda per tal suposició, Antony...
      Gràcies per la lectura, amic.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Oi que sí? Recordem-los doncs, Loreto! Hehehe!
      Gràcies per la teva sempre atenta lectura.

      Elimina
  3. El desitjos demanats amb aquest punt se sensualita i sobre tot mirant-se als ulls sempe será satisfets. Sempre el proper cop ja no haura oblit comnzará om comença sempre, pasará per on aquesta vegada ha acabat i et faré l'omonatge que et mereixes no deixar res del teu cosa sense besar.l

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Jo també sóc dels/de les que pensa que les coses ben dites causen més efecte que no pas les ordres imperatives.
      Gràcies per la lectura, interpretació i comentari, Josep!

      Elimina
  5. quan si hi estima de debò,tot és vàlid,per fer sentir l'altri,allò que tu hi sents,segueix,i ellsi t'hi estima de debò ,et farà cas

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'estimació... gairebé imprescindible.
      Moltes gràcies per passar-te, Waldo!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Primer es demana i després...
      Gràcies, Mariola!

      Elimina