Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 27 de novembre de 2013

L’OBLIT

Si vols i em deixes, et faré de memòria.
Reescriuré la partitura del vent
i rememoraré l’olor de la pluja, quan mulla
si vols i em deixes.
 
Si vols i em deixes, t’evocaré el gust dels petons
i et mostraré el color del rubor quan de reüll, m’observes.
Et recordaré els petits moments,
però que els fem grans per ser molt nostres,
sempre si... vols i em deixes.
 
Si vols, amor, t’escriuré un poema.
Un poema d’amor, si vols i em deixes.


Fotografia: Phoebe Rudomino

12 comentaris:

  1. Si ho demanes així, segur que et deixen. Molt bonic

    ResponElimina
  2. bonic poema, suggestiva imatge

    tens un dó Martina !

    ResponElimina
  3. Faràs un poema contra l'oblit, suposo, si et deixen.

    ResponElimina
  4. Encara que no et deixin tu fes-lo igualment! Molt bonic :)

    ResponElimina
  5. No cauran a l'oblit cap dels vostres sentits comentaris, Antoni, Loreto, Arnau, Helena i Sílvia,
    Els desaré a la capsa dels objectes a recordar, dels records a tenir presents.
    Gràcies!

    ResponElimina
  6. Saps MartinaH que demanat així les coses.Ningú es pot negar.

    ResponElimina
  7. amb la dolçor de les teues paraules impossible negar-se

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xelo! Gràcies per aquesta visita tan agradable...

      Elimina
  8. No creo que nadie pudiera no dejarte escribir incluso , sobre el agua o el viento.

    Siempre.

    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y si así fuera, me resultaría muy difícil dejar de hacerlo.

      Un abrazo, Jaime.

      Elimina