Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dissabte, 2 de novembre del 2013

Llàgrimes eixutes

No em fas cap pena quan et veig llepar-te les ferides.
No em crec que no dominis la voluntat.
Tant me fa que m’enganyis. El que t’hauria de preocupar fóra la consciència de la teva farsa.
T’has fet les preguntes adequades? Ets prou valent per escoltar les respectives respostes?
Però tu camines per les corbes, evitant els possibles atalls, procurant-te el camí més llarg.
Realment creus que el temps és el teu aliat? Ingenu... No veus que el que fas és allargar l’agonia?
No em fa cap pena la gent covarda. No em fas cap pena, ni et ploraré. Però, et portaré flors...

Pintura: Lori Earley

16 comentaris:

  1. Un bon detall el de les flors. Mol bó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha costums que no cal perdre...
      Gràcies per la visita, Josep!

      Elimina
  2. Un bon detall, sens dubte... que el victimisme no mereix,. Però solem adornar allò que ens avergonyeix, encara que sigui l'aliè, per a poder sobre portar-ho millor. Crec

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els comportaments i les personalitats... tot un món!
      Una altra abraçada per tu, Mariola.

      Elimina
  3. Brava ragazza!
    Sempre em sorprens, i sempre de manera agradable, fascinant, renovadora...
    Si vols saber del dol en versos, el trobaràs també meravellosament expressat per MM Marçal, però segurament ja ho sabies!

    [fènix] Bernat
    bc-art@gmx.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Grazie mille, Bernat!
      M'agrada que em recordis a Maria Mercè Marçal, i m'agrada sorprendre i que siguis sorprès...

      Elimina
  4. Respostes
    1. Una mica duret, potser... Però de vegades cal ser-ho amb els altres o amb un mateix.
      Gràcies per passar-te també per aquí, Antoni!

      Elimina
  5. No entenc les persones que volen que les compadeixin

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc cal entendre-ho tot; pararíem bojos si així ho féssim.
      Loreto, un plaer la teva visita. Gràcies!

      Elimina
  6. Sense concessions. Sense perdó. Sense of life

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Tajante" que diuen els castellans. Hehe!
      Gràcies per la lectura i el comentari, Gregori.

      Elimina
  7. Respostes
    1. Teresa, ets molt amable pel comentari i per la visita.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  8. Jo de vegades sóc covarda, però sempre em porten a bon camí. I plorar no és manera de tirar endavant, a no ser que sigui de ràbia per no fer el correcte, sempre que es pugui...

    Un petonet, nena! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha de saber quan s'ha de plorar, quan actuar, i detectar quan són inútils les llàgrimes.
      Covards ho som tots, però... :-)
      Gràcies, maca!

      Elimina