Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimarts, 28 d’agost de 2012

Qui sap més?

- “Papa… papa… vaig estar amb en Manelet, que venia de barallar-se amb el seu pare.”
- “I per què es va barallar amb el seu pare?”
- “Perquè el pare d’en Manelet diu que ell sap més que en Manelet.”
- “Sí, fill. El pare d’en Manelet sap més que en Manelet.”
- “I com ho saps tu, si no coneixes al pare d’en Manelet?”
- “Bé. Perquè és el pare, fill, i el pare sap més que el fill.”
- “I per què sap més que el fill?”
- “I...perquè és el pare!”
- “Què hi té a veure?”
- “Veuràs fill, el pare ha viscut més anys... ha llegit més... ha estudiat més... aleshores sap més que el fill.”
 - “Ah... i tu saps més que jo?”
- “Sí.”
- “I tots els pares saben més que els fills?”
- “Sí.”
- “I sempre és així?”
- “Sí.”
- “I sempre serà així?”
- “Sí, fill, sempre serà així!”
- “I la mare de la Marteta sap més que la Marteta?”
- “Sí, fill... la mare de la Marteta sap més que la Marteta...”
- “Digue’m, papa, qui va inventar el telèfon?”
El pare el mira amb suficiència i li diu:
- “El telèfon, fill, el va inventar Alexander Graham Bell."
- “I per què no el va inventar el pare d’ell, que en sabia més?”

El dia que entenguem que no posseïm la veritat absoluta, el dia que posem en dubte el nostre raonament i que tant sols escoltem un postulat diferent al nostre; aquell dia... aquell dia... no el veuré pas aquell dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada