Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dilluns, 27 d’agost de 2012

Ave Maria Puríssima

Necessito confessar-me...
D’un pecat. Bé... ben sé no seria un pecat. Un desig... ben bé tampoc. A veure si m’explico. Crec tots tenim un diguem-li “puntillo” del que ens n’avergonyim. I el podem fer efectiu però en secret, o bé el mantenim en l’anonimat sense dur-lo a terme.
Potser amb uns exemple frikis, s’entén millor. Seria per exemple, xupar-se les 4 hores de la final de Gran Hermano, però als teus col.legues els hi dius que és un programa tele-basura. O que t’agradi xarrupar la sopa i llepar el plat, però que només ho facis en la intimitat. O quan en una conversa amb els amics els dónes la raó, quan expliquen que no es voldrien morir sense fer puenting o paracaidisme, i tu només penses en aquell curset de patchwork...
Doncs bé, confesso que en el fons, però fons del fons, sóc una mica ORTERA!!! Sí! M’agraden els estampats de lleopard, les lluentors, les plomes, el vellut, i tot el que brilli. Sí ho confesso. No portaria mai res posat d’aquest estil perquè no va gens amb el meu, però se me’n van els ulls en la roba i complements d’aquests tipus. No ho puc evitar. Tinc una ortera dins.
Però, shhhhh, és un secret...

2 comentaris:

  1. ...sense pecat concebuda ...
    Res filla, no t'amoïnis, no cal ni que resis un pare nostre. Qualsevol dia de carnestoltes et disfresses d'ortera a l'enèsima potència i ja està. Pecat absolt ;o)
    B7s

    ResponElimina
  2. Tens raó fra miquel. A veure si el pròxim carnestoltes m'animo.
    Ara bé, no em faig responsable del mal als ulls... :D

    ResponElimina