Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dijous, 1 de setembre del 2016

Allà, al marge

Vaig observar, de lluny, un camp de gira-sols. No cal palpar per captivar-se. I em va sorprendre meravellar-me, encara, per la bellesa cromàtica després de tanta embriaguesa de groc, temps ençà en els camps de colze.
I allà al marge, acorralada per una papallona de colors, perduda, reflexionava en que la contemplació continuada i constant de la bellesa, la transforma en negativa, fins a la impossibilitat de no apreciar-la. Serà que els iris necessiten nous estímuls, i no només bells. Sovint ens cal observar la lletjor, l'horror i la putrefacció per tornar a prear la bellesa. O potser contemplar la monstruositat per trobar-ne la gràcia intrínseca?
De sobte, i entre tanta meditació, el cel va enfosquir donant una tonalitat grisa i quasi tètrica als gira-sols, i vaig trobar que ara inclús eren més bells. Allà al marge m'acompanyava una papallona de llum, grossa i basta als ulls de la majoria, però a mi em va semblar preciosa.



4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Molt poètic el teu comentari, com no podia ser d'altra manera. M'agrada...

      Gràcies Helena.

      Elimina
  2. Muchas veces me pregunto, amiga de renglones y paseos, la extraña razón que nos hace valorar, en su ausencia, esas cosas que dan sentido a tantas y tantas horas del día y de la noche.

    Un petoh

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay tantas preguntas sin respuesta, amigo... Pero que más da, si acabamos en este rincón nuestro, en el que las palabras nos acomodan el lugar como una almohada bien mullida.

      Un besoh

      Elimina