Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimarts, 13 de setembre de 2016

No vull perdre'm aquest setembre

No vull perdre'm aquest setembre de cel blau i tres núvols posats a consciència.
Passejar encara amb vestit sense mànigues, sense suors, sense pors.
No vull quedar-me a casa i mirar-lo des de la finestra. Vull sortir al carrer i dir-li: —Hola setembre (!), potser amb alguna discreta exclamació.
No vull perdre'm aquest setembre que m'obsequia amb suaus ventades, que em deixen tornar a respirar sense ofec. Sé que és ell, el setembre, perquè el noto quan m'acaricia i em xiuxiueja: —Et retorno l'alè...
M'he comprat un molinet de vent, d'aquells de papers de colors i l'he posat al balcó per cerciorar-me, cada cop que dóna voltes, que és el meu estimat setembre.
No vull perdre’m aquest setembre, preludi de fulles seques i nous reptes.
M'agrada, setembre, com m'escurces els dies, perquè no calen tantes hores de sol i aviat arriba el nou demà, fresc, sense cabòries.
No vull perdre’m aquest setembre perquè em porta bells records i me'n crea de nous cada final d'estiu.
No vull perdre'm aquest setembre, discret setembre, estimat setembre.




6 comentaris:

  1. Ho diu una cançó dels 60's
    "... Quan ve la fi de l’estiu, a la platja
    Ens hem de deixar com tothom
    Els matins son daurats
    Quan ve el mes de setembre
    Amb els nostres records..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre em sorprens amb cançons que no conec. I és que sempre hi ha una cançó per cada pensament, perquè segurament els pensaments no són únics.

      Gràcies, Xavier.

      Elimina
  2. Un cop vaig llegir alguna cosa així com l'encant del primer jersei. El setembre és una primavera del revés, però una primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una primavera al revés... no ho havia pensat així i és molt il·lustratiu. L'encant del primer jersei i el seu primer frec a la pell. L'encant de les sandàlies noves i l'alliberament dels dits dels peus, oprimits tot l'hivern. Tot té el seu encant.

      Gràcies, Helena.

      Elimina
  3. Espero que tengas motivos para no perderte ningún mes, ningún día, ninguna hora.

    Espero que tengas motivos para venir a este rincón y charlar un rato.

    A mi me gusta el tiempo de otoño e invierno, las tardes que parecen aferrarse a la pared y se despiden en rojo, las mañanas frías que hacen que el café con leche "entre" sin problemas por muy caliente que esté y el olor a humo de estufa , a leña vieja, que llena las noches de invierno en mi pueblo.

    Otro petoh

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal y como describes el otoño e invierno en tu pueblo, apetece darle un impulso a las agujas del reloj y arrancar un par de páginas al calendario para poder quemarse la garganta, un poco, con ese café con leche.

      También me gusta el otoño y el invierno, también los añoro...

      Un petoh intemporal.

      Elimina