Allà, al marge

Vaig observar, de lluny, un camp de gira-sols. No cal palpar per captivar-se. I em va sorprendre meravellar-me, encara, per la bellesa cromàtica després de tanta embriaguesa de groc, temps ençà en els camps de colze.
I allà al marge, acorralada per una papallona de colors, perduda, reflexionava en que la contemplació continuada i constant de la bellesa, la transforma en negativa, fins a la impossibilitat de no apreciar-la. Serà que els iris necessiten nous estímuls, i no només bells. Sovint ens cal observar la lletjor, l'horror i la putrefacció per tornar a prear la bellesa. O potser contemplar la monstruositat per trobar-ne la gràcia intrínseca?
De sobte, i entre tanta meditació, el cel va enfosquir donant una tonalitat grisa i quasi tètrica als gira-sols, i vaig trobar que ara inclús eren més bells. Allà al marge m'acompanyava una papallona de llum, grossa i basta als ulls de la majoria, però a mi em va semblar preciosa.