Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 10 d’agost de 2016

El veler apedaçat

- No sé si seré capaç de suportar tants canvis; sóc tan dèbil...
- Només en la gran tempesta el veler sap si és bon veler i, només si resisteix el temporal.
- Però si en surt malparat dels entrebancs, només cal que apedaci la vela.
- Apropa't, toca'm el pit. Sents com batega el meu cor?
- Sí, fort i constant.
- Doncs té tants pedaços com dies té l'any.
- I les nits, què me'n dius de les nits?
- A les nits l'apedaço, i durant el dia...
- Digues, què fas durant el dia?
- Visc.
- Tan sols dónes vida al cor apedaçat?
- Tan sols? És que hi ha quelcom més important que això? Viure!

Imatge trobada a la xarxa

4 comentaris:

  1. El veler és fort, no ets dèbil. Íntim.

    ResponElimina
  2. fuerte como cada palabra, constante como cada trazo.

    vivir es uno de los verbos que admite mayor número de complementos , de dudas, de razones.

    Latidos y latidos. Remiendos y remiendos, pero merece la pena ser hilo o tela.

    Beso. Petoh.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hilo o tela o un bonito combinado de pedazos de patchwork.
      Vale la pena cada puntada.

      Petóh

      Elimina