Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimecres, 7 d’octubre del 2015

Un món amagat en els dits dels peus

Hi ha dies per tot, això és ben veritat.
Hi ha dies que un/a no té temps ni de tallar-se les ungles dels peus. D'altres, que estàs tan cansat/ada que et fan mal fins i tot les ungles dels dits dels peus, que prèviament no has tingut temps a tallar.
Hi ha uns altres dies, en canvi, que disposes de tant de temps, que el malgastes fent la feina inútil de pintar-te les ungles dels peus que et fan mal quan estàs exhaust i que en un dia atrafegat no vas tenir temps de tallar-te.
També hi ha dies que per no pensar en els temes verdaderament importants que esperen decisions, optes per bescanviar aquest temps, en preguntar-te per a què deuen servir les ungles dels peus, inclús els dits on dus les ungles que quan et sobra temps dediques a pintar-te, que a l'estar fatigat et fan mal, i que quan vas just de temps no pots dedicar-te a retallar.
Tot un món el de les ungles dels peus i dels dits i de... i això a què venia? Ah, avui deu ser un dels dies en que evito prendre decisions importants.

Fotografia pròpia

10 comentaris:

  1. hi ha dies que cal només pensar amb les ungles dels peus i prou.
    ja vindran d'altres de dies que haurem de pensar, decidir , parlar, fer , discutir i solucionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no cal donar-ni tantes voltes. Dies d'ungles i prou...

      Gràcies per la visita Pep!

      Elimina
  2. ufff, quina sort!!! avui només pensava pintar-me les ungles dels dits de les mans.... ho dic de debó, eh!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar que sí, dona. No et sentis pas culpable. Els "dies de pintar ungles" són molt satisfactoris i necessaris per deixar una mica la ment en blanc.

      Gràcies g!

      Elimina
  3. Me encanta la imagen, y espero poder traducir el texto para saber lo que dice.

    Bonito blog.

    Un beso dulce de seda poético.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí tienes la traducción:

      Un mundo escondido en los dedos de los pies

      Hay días para todo, esto es bien cierto.
      Hay días que uno/a no tiene tiempo ni de cortarse las uñas de los pies. Otros, que estás tan cansado/ada que te hacen daño incluso las uñas de los dedos de los pies, que previamente no has tenido tiempos de cortar.
      Hay otros días, en cambio, que dispones de tanto de tiempo, que lo malgastas haciendo el trabajo inútil de pintarte las uñas de los pies que te hacen daño cuando estás exhausto y que en un día atareado no tuviste tiempo de cortarte.
      También hay días que para no pensar en los temas verdaderamente importantes que esperan decisiones, optas para intercambiar este tiempo, en preguntarte para que deben de servir las uñas de los pies, incluso los dedos donde llevas las uñas que cuando te sobra tiempo dedicas a pintarte, que al estar fatigado te hacen daño, y que cuando vas justo de tiempo no puedes dedicarte a recortar.
      Todo un mundo el de las uñas de los pies y de los dedos y de... y esto a qué venía? Ah, hoy debe de ser uno de los días en que evito tomar decisiones importantes.

      ¡Gracias por pasarte por aquí, María!

      Elimina
  4. Bé, sento ser la miolada discordant però... el que sí que hi ha és un món ENTRE els dits dels peus. Per això al principi m'ha confós el teu escrit. Ara seriosament, tot un món el que requereix el cos, un físic que cada dia es deteriora per renovar-se, una i una altra vegada, no deixa de ser important que ens distregui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden les miolades discordants...

      T'he de dir que vaig canviar el títol del text, i que com a pimera opció havia posat: "Un món amagat entre els dits dels peus", però vaig pensar que com les protagonistes eren les ungles, havien d'estar a sobre dels peus i no entre ells. ;)

      Com tu ben dius el físic és canviable, es deteriora i muta. Fixa't sinó, i precisament, en les ungles, que estan en continu creixement. Les teves urpes de gata, per exemple, com es transformen...

      Gràcies Gata Sueca!

      Elimina
  5. días pares y días impares ( como decía mi abuelo) , días que huelen a leña de estufa y días que nos dan leña y solo deseas acercarte al calor grato de la estufa.

    Mejor así, la rutina llena de borrones el calendario y terminas con las uñas enfadadas calcetines que se comen los zapatos.

    Un petoh

    ResponElimina
    Respostes
    1. "...y terminas con las uñas enfadadas calcetines que se comen los zapatos". ¿Sabes? Había olvidado una expresión que me parece muy graciosa: "llevar tomates en los calcetines". Me la has refrescado..

      Un petoh i un tomàquet ;)

      Elimina