Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

diumenge, 1 de juny de 2014

L’estratègia

Se la veia tota concentrada, absorta en els seus pensaments i la mirada fixa en els seus dits que duia creuats.
Del motiu de tal superstició se’n deduia la sentida frase: “Ves amb compte amb el que desitges perquè podria fer-se realitat”.
Creuava els dits amb tanta força que se li quedaven vermells i inflats, de no deixar circular-hi la sang. Semblava que hi creiés, no per convicció, sinó de la mateixa manera que algunes persones idolatren un déu, per por. Arriscar-se a que es fes realitat el seu desig ocult era massa perillós, per això era necessari fer esvaïr aquell pensament que la pertorbava.

Ell l’obervava des de feia estona, uns metres més enllà. Era graciosa de veure amb els seus dits creuats, cavil•losa i tan convençuda en el que semblava un joc de nens. Produia certa compassió i molta tendresa, procurant fer desaparèixer tan misteriós desig; misteri que, val a dir, li produia una espècie de morbositat. I ella seguia capficada, enginyant l’estratègia per, potser (ja divagava ell) salvar el seu cor tocat i enfonsat.

No ho va poder evitar i en una mena d’impuls se li va acostar decidit, li va agafar les mans, li va destensar els dits i seguidament va estampar-li un petó als llavis, d’aquells que et fan alçar uns mil•límetres els peus de terra.

Gairebé a l’instant i a cau d’orella la noia li va confessar:
-Ha funcionat.
-Ah! S’ha fet realitat el somni al que et negaves?
-No! Ha funcionat el meu pla per aconseguir un petó -va respondre ella amb somriure picardiós.
(Ell es mostrava sorprès i confós.)
-És inútil negar-se als desitjos propis -va continuar ella-, per tant, el millor és fer-los realitat. Són pitjors les conseqüències de no assolir els teus somnis, que el que es pugui desencadenar després. No ho veus? Tan sols he fet que... passi.


"Fes de la teva vida un somni, i del teu somni una realitat” (Antoine Saint-Exupéry)

10 comentaris:

  1. Bona estratègia, ja tinc els dits creuats ;)

    ResponElimina
  2. "MARIANO, LAS SIETE!
    "QUE PASSEN"
    Forges.
    Passeu, passeu (...) en farem fum.
    Sisa
    Compte amb el que somnies. Algun dia es pot fer realitat.
    (Associació d'idees)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aguda i original associació d'idees. (Al pobre Mariano no li funcionarien les estratègies; el traiciona el subconscient...) :)
      Gràcies Antoni!

      Elimina
  3. Quina sort alçar-se uns mil·límetres de terra!! Si pot, que s'hi quedi una estona...

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha dos tipus de "petons de pel.lícula": els que t'alcen uns mil.límetres de terra i els que et fan flexionar la cama enrere, com si es tractés d'un reflexe (més 'cursi' però també representatiu).
      Sigui un o l'altre, tens raó Fita i val la pena fer-lo durar. ;)

      Elimina
  4. Has pensat de fer un llibret de relats breus, com contes? Sempre que em passe pel teu racó acabe encisada.

    Enhorabona, Núria! :)

    #oleole

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una idea que tinc en ment. No vas mal encaminada...
      M'alegra que t'encisi aquest raconet. A mi m'encisa que t'agradi, Ari. Merci!

      #oletu

      Elimina