Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

diumenge, 20 d’abril de 2014

Invoco

No és quan arriba la nit
és quan agito els sentits, que t’invoco.
No en capvespres de tempesta,
t’evoco sempre en dies de sol radiant.
Em nego a recordar-te entre singlots i llàgrimes.
Jo tan sols et rememoro
entre somriures d’orella a orella
caramelles, cançons de bressol i música alegre.
Si t’he de pensar entre crits
que siguin d’èxtasi,
del dolor que emergeix dels coixins de plomes
i les carícies tendres.
No et penso plorar amor meu;
el cor m’encén, no em crema.
T’invoco a emergir del blau del mar
a ressorgir de les cendres del foc que arroenta.
I com a ofrena em beuré aquesta sang, la meva
la que en conjur em llevares de franc,
espectre que apareix i em venera.

 
"Aquel amor aun vibra bajo el impulso de una imagen, mero fantasma." (Jorge Guillén)

12 comentaris:

  1. El millor que es pot fer és recordar només el bo, de fet acostumem a oblidar el dolent, per sort. M'agrada molt aquest poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Beneficis de la memòria intencionadament selectiva, suposo...

      M’alegra que sigui del teu gust, Helena!

      Elimina
  2. En la fotografia s'hi veu un buit. Com al poema.
    L'omple l'aire.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre els buits no quedin en això: un buit, ja és suficient...

      Un plaer la visita, Fita!

      Elimina
  3. Amb la voluntat podem elegir els records que volem reviure, però els altres, aquells que ens causen dolor, son anàrquics com els bandolers que t'assalten amb impredictible sorpresa. A la fi, hem d'acceptar que uns i altres son un únic fet vital. Més que una ofrena semblaria un vermut de Làmia.
    Deliciós (el poema!).

    ResponElimina
    Respostes
    1. S’ha de tenir una gran capacitat d’auto-control i gestió de les emocions per poder seleccionar els records a evocar, encara que no és impossible. Tot i així, som el que hem viscut, bo i dolent, millor i pitjor i no podem negar-ho.
      (No he pogut evitar imaginar Làmia fent un vermutet sanguinari. Però bé, una mica sinistre tot plegat...millor t’ho estalvio) ;-)

      Gràcies Anònim pel teu acurat comentari i per la visita!

      Elimina
  4. Seguro que él , al leerte , recordara cada palabra y guardara nuevos instantes que entibien las razones que aguardan en una de tus hojas en blanco.

    Seguro , seguro.

    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tu seguridad, contagiable. Gracias por tus palabras.

      Otro abrazo, Jaime.

      Elimina