Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dissabte, 29 de març de 2014

Pestanya i ploma

Avui, un dia de tants, m’he posat a escriure.
Escrivia sobre el de sempre, sobre allò que uso per no escriure del que verdaderament m’agradaria. El que no escric per covardia.

Però bé, el cas és que escrivia i una pestanya ha caigut sobre el bolígraf. Sempre he volgut escriure amb ploma però per pur pragmatisme, conformisme o pel que sigui -no sé ben bé-, no ho faig.

El cas és que m’ha caigut una pestanya, que relliscava entre la punta del bolígraf i el paper. Volia treure-la, però no podia parar d’escriure allò que em servia per no escriure el que verdaderament voldria, amb el bolígraf que substitueix la ploma que mai he tingut.

Però bé, el cas és que la pestanya estava allà adherida entre escrits inútils, bolígrafs suplents i paraules porugues.

El cas és que sense deixar d’escriure, pensava que potser seria una d’aquelles pestanyes que quan un és menut bufa sobre la mà. Bufa amb l’anhel d’una sort venidora, d’un desig impalpable.
I vet aquí –pensava, sense deixar d’escriure- que creient-la llunyana, a la pàtria dels impossibles, potser havia retornat per canviar-me la sort. Ves que no fos senyal d’arribada del desig embolcallat amb tinta entre pampallugues de llum del faristol de l’escriptori.

I ara sí, vaig deixar el bolígraf i em vaig imaginar amb la ploma estilogràfica escrivint  tot aquell reguitzell de renglons expiatoris...

Però bé, el cas és que tot això són tan sols suposicions a mitges tintes i escrites amb bolígraf.


Fotografia: Zev Hoover

“Escribí, escribí sólo para no morirme.” (Oda a la envidia) -Pablo Neruda-

16 comentaris:

  1. Bolígrafs suplents.
    Aquest humor m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bolígrafs suplents i de tots els colors que vulguis...
      M'alegra molt que sigui del teu gust, Jordi.

      Elimina
  2. O-di-o escriure amb boli! Ho faig amb llapis o amb ploma gairebé sempre.
    Valéry s'inspirava només d'agafar una ploma.
    La història que has fet és ben original! No fa falta de dir res més, encara que no t'ho sembli.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo en canvi, escric entre bolígrafs i teclats. Va com va, suposo...

      I si tu dius que no falta dir res més, és que no falta dir res més. Gràcies Helena!

      Elimina
  3. La ploma és més romàntica, és cert. Però el BIC ha ajudat a propagar l'escriptura. Què seria de nosaltres sense el boli social?
    Deixa la pestanya adherida al poema, en ella hi ha els rastres d'una llàgrima. De pena o d'alegria.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi havia pensat en aquest rastre de llàgrimes... M'agrada aquest apunt.

      Un plaer la visita, Fita!

      Elimina
  4. http://youtu.be/6uwtreJT3QI

    ResponElimina
  5. Por algo se empieza para perder la cobardía , algo acompaña a nuestras palabras , algo muy nuestro que se sujeta a la hoja en blanco y es capaz de convertir , la tinta , en nuestros pensamientos.

    Hoy , un día de tantos , me he puesto a leerte y he encontrado un rastro de tinta en la pared del cielo.

    Un saludo.

    (ya sea por los gremlins de internet o por mi torpeza no puede hacerme seguidor tuyo pero por aquí ando)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Jaime, por la lectura y por el hallazgo tintado en algun pedacito de cielo.

      Un abrazo.

      (No sufras por lo de hacerte seguidor... Mientras me leas, ya estoy más que contenta)

      Elimina
  6. Com passa sovint (aprofito la inauguració, :-) ), ens fixem més en les anècdotes i obviem el que hi ha subjacent. Bé, el que hi ha, o sembla que tenalla a l'escriptora (no necessàriament l'autora). Però... és clar, quan hi ha aquests desgavells de personalitat; quan, sobtadament, hom té la imatge del desdoblament d'un finat flotant eteri,com a tercera persona, aliè a qui escriu, observant-la mentre mira perplexa una pestanya caiguda... doncs això. Qui s'ocupa de les pors de l'autora?
    Ah! Que potser era l'escriptora.
    Tet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut Tet a aquest espai de cabòries, trastorns de personalitat i al•lucinacions múltiples. ;-)
      De les pors de l’autora o de l’escriptora -ja m’he perdut i no sé quina és quina, en aquest cas- ja se n’ocuparà ella. No cal patir. Però és d’agrair que en preguntin...

      Un plaer la visita. :-)

      Elimina
  7. Respostes
    1. És el que hauria de ser, és el que hauríem de fer, ja només que per ser sincers/es amb nosaltres mateixos/es. Ho intentarem doncs!

      Petons, Mariola.

      Elimina
  8. Intento entendre'l, però no ho aconsegueixo la veritat, ;))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fes un esforç, Vicent Vicent. Sé que tu pots...
      :))

      Elimina