Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dilluns, 24 de març de 2014

Carnissera vocacional

De menuda volia ser carnissera. Potser per això quan et penso, t’imagino a trossets.
En la meva fantasia d’ofici frustrat, porto un davantal blanc i un ganivet llustrat.
Si a la plaça em diuen: “Reina, dóna’m un tros ben maco!” no sabré quin triar.
D’on fer most, si tot tu ets tan apetitós?
Però la que talla, no tasta. Així que: esmolo i esmolo...
Recordes els fruits secs que partíem amb fal•lera?
Pensar-hi em fa venir salivera, veient-te el coll i la nou. No em diguis pas prou!
I ves, amb els ulls tinc un dilema. No crec que valgui la pena trencar-ne el seu encís.
Poser guardi la mola i en faci... la cirereta final del pastís.

“Què vols ser de gran?” preguntaven.
I amb la mirada perduda i un xic juganera els deia: “Sens dubte, carnissera”.


Esmola que esmola, fes dagues, daguer; fes dagues que passin les malles d'acer.
("El ferrer de tall" obra de teatre de  Frederic Soler i Hubert -Serafí Pitarra-)

12 comentaris:

  1. Respostes
    1. "Gajes del oficio" que en diuen...
      Un plaer la visita, Antony!

      Elimina
  2. "La que talla no tasta" ; no hi ha, doncs, símptomes de canibalisme. La carnissera busca una altra cosa... L'essència, l'ánima...?
    Seguirem tallant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vas mal encaminat, no...
      Encara hi ha per on tallar; seguim doncs i a veure què en surt.
      Merci poeta dels vents!

      Elimina
  3. Si algú queda per sopar amb la carnissera vocacional, li aconsello que hi vagi amb armadura.
    Jo no puc, acabo de recordar que tinc un compromís.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha! Ai aquests homes porucs...
      Gràcies i bon profit, Fita!

      Elimina
  4. Una dona amb una eina que talla! Uis quin perill ! ;))

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'estic segura que és hàbil amb l'eina esmolada. No cal patir...
      Gràcies per passar-te VV! :-)

      Elimina
  5. Així vàren començar el del perfum, Jack el destripador, Joaquim estripacalces i molts més: relatant les seves fantassies en paper i ara, en versió electrònica.La fussió de l'eros i el tanatos, pura teoria freudiana.......ves si serà veritat.

    La Martina ens ha clavat una ganivetada allà on voliem una caricia.

    Tu lo que quiere que me coma el tigre, que me coma el tigreeeee, mi carne moreeeeenaaaa!!!! XDDDD.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Joaquim aquest no el tinc ben localitzat, deu ser parent d'un tal Jesulín. Però bé...

      Trobo interessant la teva aportació en referència a la dualitat dels dos instints de la naturalesa de l’home: Eros i Thanatos. Lògic que hi hagis vist una similitud o referència en el text. Lògic també perquè tant un com l'altre, formen part de la nostra condició humana, un comporta a l'altre i l'altre a l'un.

      Si la carnissera li ha clavat una ganivetada allà on volíeu una carícia, serà per les vostres pulsions de mort de les que parlava Freud i al que has anomenat. No?
      No ho sé pas; jo només sé que la meva carnissera de la plaça em talla uns bistecs que fets al roquefort són pura ambrosia. I la resta, són tonteries! :-)

      Gràcies Anònim, cantes molt bé!

      Elimina