Quin esglai trobar-te per sorpresa i quin goig saber-te tan a prop. Si algun cop la llunyania ens va ser estendard i bandera, podem dir ara amb fermesa que hem guanyat aquesta guerra i no hem perdut més que el temps. Que les pèrdues foren minses comparades amb els guanys que no abarquen mans ni cabassos d’aquests enamoraments fugaços que enguany perduren en la pell. Quina alegria tenir-te com et tinc i quina buidor quan penso en temps perduts. Foren exilis en deserts sense oasis, fórem orfes de batecs. Però la vida dóna tantes voltes que a voltes, tornem a ser plens. Quin esglai trobar-te per sorpresa i quin goig saber-te tan a prop!
Quin esglai trobar-te per sorpresa
ResponEliminai quin goig saber-te tan a prop.
Si algun cop la llunyania
ens va ser estendard i bandera,
podem dir ara amb fermesa
que hem guanyat aquesta guerra
i no hem perdut més que el temps.
Que les pèrdues foren minses
comparades amb els guanys
que no abarquen mans ni cabassos
d’aquests enamoraments fugaços
que enguany perduren en la pell.
Quina alegria tenir-te com et tinc
i quina buidor
quan penso en temps perduts.
Foren exilis en deserts sense oasis,
fórem orfes de batecs.
Però la vida dóna tantes voltes
que a voltes, tornem a ser plens.
Quin esglai trobar-te per sorpresa
i quin goig saber-te tan a prop!
És teu, aquest poema? És deliciós! A mi m'ha passat això!
ResponEliminaÉs meu, sí... T'ha passat? I que bé que senta aquest esgali, oi?!
Elimina:)