Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dijous, 7 de juny de 2018

Quin esglai


2 comentaris:

  1. Quin esglai trobar-te per sorpresa
    i quin goig saber-te tan a prop.
    Si algun cop la llunyania
    ens va ser estendard i bandera,
    podem dir ara amb fermesa
    que hem guanyat aquesta guerra
    i no hem perdut més que el temps.
    Que les pèrdues foren minses
    comparades amb els guanys
    que no abarquen mans ni cabassos
    d’aquests enamoraments fugaços
    que enguany perduren en la pell.
    Quina alegria tenir-te com et tinc
    i quina buidor
    quan penso en temps perduts.
    Foren exilis en deserts sense oasis,
    fórem orfes de batecs.
    Però la vida dóna tantes voltes
    que a voltes, tornem a ser plens.
    Quin esglai trobar-te per sorpresa
    i quin goig saber-te tan a prop!

    ResponElimina
  2. És teu, aquest poema? És deliciós! A mi m'ha passat això!

    ResponElimina