Et voldria regalar una estrella;
una estrella que fes joc
amb els teus ulls que són planetes.
Una estrella et portaria
dins un cove de vímet
entre flassades de seda.
Et voldria regalar una estrella,
una de petiteta
per poder dur-la, tocant-te,
com amulet de butxaca.
Una estrella et daria,
per sentir-te més a prop
quan la nit m’abandona
a solituds i tenebres.
Una estrella ben brillant
per il•luminar-te el camí
que et portés a ca meva.
I deixaríem la porta entreoberta
perquè ens mirés satisfeta
en ser escollida pel firmament:
(a enamorar-nos)
ella, l’estrella,
la que fa joc amb els teus llavis
i els teus ulls que són planetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada