Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dijous, 5 d’abril de 2018

No és el mateix doldre que recança

No és el mateix doldre que recança. I la diferència de verb a substantiu ara és la que menys ens importa.
Perquè doldre, o doler si ho vols, refereix a un dol o a una pena. Un desconsol que bufeteja la cara com un vent del març marçot, que et frega fort però no et deixa marca. Doldre dol, poc o molt, però no estigmatitza. Així doncs, si es tracta de dol, persevera, mulla les sabates amb quatre llàgrimes maldestres i aixeca el cap de seguida, que el sol brilla allà per on camines.
Però si es tracta de recança i enuig que deriva en ira i fellonia, calça’t bé... Perquè aquesta ràbia que es clava al coll a l’empassar i pesa a l’estómac com una àncora que t’enclava a terra; aquesta, sento dir-te que no amaina. A no ser que amb polsim màgic sàpigues transformar-la en un dolç conillet blanc; però no t’he vist mai amb barret de copa.
I és que no és el mateix doldre que recança, de la mateixa manera que no és el mateix l’amor, que enamorar-se.



2 comentaris:

  1. Potser doldre és quan algú no hi és perquè ha mort, i recança és quan t'ha deixat, però continua viu. Es pateix molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo pensava més en el ressentiment de la recança. Però entenc el que vols dir, i també es podria aplicar a l'abandó. Sí que es pateix...

      Elimina