Allò que escurça els dies

—Mare, per què el dia acaba tan ràpid?
—No és que acabi ràpid, fill, és que se’t fa curt.
—I no és el mateix?
—No... Et sembla que el dia passa ràpid perquè no te n’adones del pas del temps i això és bon senyal.
—Tu creus, mare? —no semblava massa convençut.
—Oh, i tant! Si el dia transcorre a la velocitat d’un llamp, com tu em dius, és que ho passes d’allò més bé durant el dia.
—No  —va sentenciar.
—Com que no? —estava totalment desconcertada.
—Doncs que al llarg del dia, també em passen coses no gaire bones, com quan em renya la mestra per no haver fet els deures.
—I amb raó! Però al que anàvem... Segur que tens més bons moments que dolents, i els feliços pesen poc a la balança del temps. Per això et passa el dia tan de pressa!
—No estic segur perquè el dia, el dia amb el seu sol, quan brilla fort i també quan se li van apagant els rajos, no em resulta tan ràpid.
—A veure, pensem en això... Si durant el dia, amb el llum del dia, les hores corren sense presses, llavors... llavors és algun moment de la nit que resulta efímer. Esbrinem-ho: —va afegir, mentre s’ajeia al seu costat— Quin és el teu moment més feliç del capvespre o de la nit? Digues, quin és aquest instant que no voldries que acabés mai i que alhora t’escurça els dies?
—Mare, doncs...
—Digues! No em deixis amb aquesta incertesa! —començava a posar-se nerviosa—
—Ara que ho dius... no hi havia pensat però, ara que ho dius, és el moment, just el moment en que m’has llegit el meu conte preferit i...?
—Així doncs és el conte?!
—No! Deixa’m acabar... Després del conte i just abans de tancar el llum, què fas mare? Què em fas mare?
—Un petó! —va cridar, somrient.
—Sí, mare. És el petó de bona nit que m’embolcalla i em fa venir son però que tanmateix és fugaç, i voldria que no acabés mai!
—Doncs bé, no et preocupis més. A partir d’ara els dies no acabaran tan ràpid.
—Ah no? I com és això? —no entenia res.
—Perquè a partir d’ara, tresor, el meu petó de bona nit serà tan llarg com llarg el dia, immens el firmament de la nit i infinit l’amor que et tinc.
—Bona nit.
—Muà!