 |
| Arcadi |
Naixeria a la pupil•la embolcallada pel blau de l'iris. I el final estaria al llagrimall, que en aigües marines bressolaria la teva mirada.
I si així fos, acusaríem a les parpelles de privar-nos de la Bellesa, en aclucar els teus ulls. Aleshores podríem dir que la bellesa no és infinita però sí intermitent.
Un petonet al front.
ResponElimina(Et diu) igualment. :)
EliminaEl bell i el sublim són infinits. Però se'ns presenten només de manera intermitent a les persones.
ResponEliminaPotser tens raó i només és finita i intermitent la presència, l'aparença; però l'essència és la que és eterna. Potser sí...
EliminaGràcies, Helena "d'allò bell, d'allò sublim".
Hay imágenes que no precisan de palabras para describir la belleza...como aquel dinosaurio del cuento:
ResponEliminaesta ahí.
Un petoh
Cuando despertó, el comentario estaba ahí. Y se alegró de ello...
EliminaUn besoh