Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

diumenge, 12 de juny de 2016

El fons dels teus anhels

És de nit i fa calor, no corre ni un bri d'aire, així que surts al jardí i inicies el ritual. Et descalces i comences a passejar per la vora de la piscina. Els teus peus suats trepitgen la rajola rugosa i sents un lleuger dolor que t'agrada, com quan et grates el voltant d'una crosta. I passeges temptada a llençar-t'hi, amb el que portes posat perquè ho fa espontani. Estàs farta de tot el que està i que t'encarregues que estigui premeditat, de ser tan previsible.
Penses en un ritu baptismal i camines per les quatre cantonades, una vegada i una altra, a un ritme que fas diabòlicament sensual, tot aixecant amb una mà el vol de la camisa de dormir per veure't bé els peus, que trepitgen aquella mena de grava artificial. Passeges, però no mires més enllà del teu perímetre de caminada, perquè no vols saber-ho, no vols saber si hi ha aigua al fons dels teus anhels.
Saps nedar, i molt bé per cert, i això et fa tenir un 50% de tranquil·litat. Però l’altre cinquanta és indecentment perillós en aquella piscina pràcticament olímpica i molt profunda, i en el fons, valgui la redundància, t'encanta i et provoca. Ja no saps si et provoca més el continent o el contingut d'aquella malèfica piscina.
I quan el passeig està a punt de tornar-se infinit, saps que és el moment de llençar-t'hi i, ho fas, et llences a la piscina amb els ulls tancats. Però ara, el teu temor, el que t'aterreix de bo de bo és obrir els ulls per comprovar si sures entre aigua, o pel contrari, això és el que anomenen la fi.

4 comentaris:

  1. "sents un lleuger dolor que t'agrada"...
    Sort de l'aigua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort de l'aigua, si és que hi ha aigua... glups! ;)

      Gràcies Xavier!

      Elimina
  2. Nado fatal, bueno...entre nosotros , nado como los cantos aguantan la respiración en los arroyos.

    Y si, muchas veces me aterra más abrir los ojos que tirarme al vacío, pero me dejo caer, me puede la curiosidad más que la prudencia y demasiadas veces olvido que siete vidas gatunas y si una buena colección de cardenales y tortas de esas que regala la vida en ofertas 1+1 , aunque (tras leerte y leerte) creo que no soy el único.

    ( Y continuo entre tus palabras)

    Un petoh

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paradójicamente creo recordar que un director de cine (con tacones lejanos) dijo algo como: "La curiosidad es lo único que me mantiene a flote. Todo lo demás me hunde." Será cuestión de lanzarse al agua, sepas nadar más o menos, pues ya ves que la curiosidad puede llevar salvavidas.

      Un besoh con traje de baño.

      Elimina