Un racó en el que es permet somiar. Tanca els ulls i estén les ales...

dimarts, 22 d’octubre de 2013

Whisky de mitjanit

-Ben bé no és que em facis fàstic. El que passa és que em recordes que me’n faig a mi mateixa.

Li va deixar anar tal qual, directa i sincera. I l’home se la mirava, no massa sorprès per altra banda.

I jo, com a espectador imparcial i casual, en aquella barra de bar de carretera a la mitjanit, em vaig quedar atònit. Atònit per aquella frase tan crua i dolguda, alhora.

Vaig procurar posar-me a la pell d’aquella dona i rumiar quines deurien haver estat les causes per arribar a aquella sensació rancuniosa. Sentir fàstic d’ella mateixa i projectar-ho en la que deuria ser la seva parella.

I al pensar en la postura de l’home, em vaig dir que quasi era millor sentir-se rebutjat o inclús ignorat; però produir repugnància... això eren paraules majors. Clar que, analitzant les paraules d’ella, semblava que aquella mena d’aversió no procedia de l’home, sinó d’ella mateixa. Naixia d’ella o d’algun fet o cosa que, a l’estar amb ell, li deuria recordar constantment.

Em vaig mirar la copa de whisky de Malta i vaig veure que ja era buida. I vaig pensar que mentre havia ofegat els pensaments en les vides d’aquella parella desconeguda, havia oblidat per complet les meves pròpies cabòries. M’havia consolat saber que d’altres tenien les seves pròpies penes. I enlloc de sentir-me ni una mica malament per això, vaig apagar l’havà satisfet, mentre em deia que jo ja havia passat la fase del fàstic feia molt de temps...


8 comentaris:

  1. tu tb escrius coses? jo de molt en tant en tant jiji, lescrit, como la vida misma :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escriure coses dius? S'intenta markusseven, s'intenta... Hehehe!
      Gràcies per passar-te! :-)

      Elimina
  2. som tant en els altres com ells en nosaltres... m'ha agradat molt, Martina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que tens raó, i per molt únics que creguem ser, som bastant semblants els uns als altres.
      Gràcies Antoni!

      Elimina
  3. Ens sembla que som els únics de tenir segons quins sentiments i realment no és així. En el fons, ens assemblem molt els uns als altres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tallats pel mateix patró...
      Mercès per la teva visita, Loreto!

      Elimina
  4. Cadascú mira els seus problemes i en fa el centre del seu univers, però tots en tenim, de problemes i d'universos particulars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser també és que ens mirem una mica massa el melic, no?
      Gràcies novesflors!

      Elimina